La troballa de Massagué permetrà evitar la metàstasi en més càncers que el de mama i pulmó
El descobriment sobre el mecanisme que causa la metàstasi es podrà aplicar en diversos tipus de càncer i no només als de mama i pulmó. Ho ha explicat l'investigador Joan Massagué, responsable de la troballa, en una entrevista a TV3. El món científic ho considera una nova porta en la lluita contra el càncer.
La comunitat científica ha reaccionat amb esperança a l'anunci del descobriment del científic Joan Massagué. Es tracta del mecanisme que fa que es produeixi la metàstasi dels càncers de pulmó i de mama.
Roger Gomis, cap de grup Control de Creixement i Metàstasi del Càncer Institut Recerca Biomèdica, reaccionava a l'anunci del descobriment amb aquest apunt esperançador: "Es un mecanisme que és doble i que pot ser general no de les metàstasis de càncer de mama sinó en general de les metàstasis de càncer. El que caldrà veure és si aquest mecanisme, si som capaços d'actuar sobre aquest mecanisme, una vegada el pacient té la metàstasi aquesta metàstasi es reduirà o no es reduirà".
I l'esperança de Gomis també la comparteix el propi Massagué, que en una entrevista a TV3, ha confirmat que es pot esperar que aquest descobriment es pugui aplicar en altres tumors.
L'argument del doctor és que els càncers de pulmó i de mama són molt diferents entre si i, en canvi, l'experiment ha funcionat en els dos casos. Això indica, diu Massagué, que segurament estiguem davant un procés general que eviti que les cèl·lules que s'escapen d'un tumor s'instal·lin en d'altres teixits com l'os o el fetge.
Fa deu anys que Joan Massagué va decidir centrar les seves investigacions en la metàstasi, el mecanisme pel qual el càncer s'estén a altres parts del cos. Durant aquest temps, ell i el seu equip han anat fent petits passos, i ara sembla que ja poden explicar-ne el funcionament.
L'equip de Massagué ha estudiat com els càncers de mama o de pulmó fan metàstasi al cervell. Això vol dir que les cèl·lules canceroses viatgen a través dels vasos sanguinis i arriben al cervell. Un cop aquí, l'organisme es defensa de les cèl·lules canceroses amb un enzim anomenat plasmina. La plasmina fa dues coses: evita que les cèl·lules s'adhereixin a la paret dels vasos i a partir d'aquí formin un nou tumor. D'altra banda, aquest enzim és capaç d'atacar les cèl·lules malignes i fer que elles mateixes es destrueixin. Però algunes de les cèl·lules canceroses han après a lluitar contra la plasmina i han desenvolupat una mena d'escut, l'L1CAM, que les fa resistents a la plasmina. I aquí és on l'equip de Massagué està treballant per trobar un fàrmac que sigui capaç de destruir aquest escut, el causant de les metàstasis.
La comunitat científica considera que aquest descobriment obre una porta importantíssima en la lluita contra el càncer.
Pere Gascón, cap de servei Oncologia Mèdica Hospital Clínic: "La podem aturar de moltes maneres, la metàstasi, però aquest és el factor fonamental, perquè si la cèl·lula cancerosa no s'enganxa a la paret, no hi ha metàstasi. I si això es confirma, és un pas espectacular".
L'equip de Massagué ja treballa en un fàrmac que provarà en ratolins.
