"La tragèdia electrònica", "La veïna" i "Melting pot", seleccionats a l'Aljazeera International Documentary Film Festival

L'Aljazeera International Documentary Film Festival que organitza la cadena de televisió Al-Jazeera amb el nom "Horizons" ha seleccionat els tres treballs per a l'onzena edició, que se celebra del 26 al 29 de novembre a Daha (Qatar). El festival havia rebut 920 produccions, dels quals en va seleccionar 148.

"LA TRAGÈDIA ELECTRÒNICA"

"La tragèdia electrònica" ("On the E-Waste Trail") és una producció de Media3.14 en coproducció amb Televisió de Catalunya, ARTE France, Yuzu Productions, Al Jazeera English i TVE i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Abans d'aquest projecte, Cosima Dannoritzer havia realitzat la multipremiada "Comprar, llençar, comprar". Tots dos documentals es van estrenar al programa de TV3 "Sense ficció".

Sinopsi
Cada any, els països desenvolupats produeixen fins a 50 milions de tones de residus electrònics: ordinadors, televisors, telèfons mòbils, electrodomèstics… El 75% d'aquests residus desapareix dels circuits oficials de reciclatge i bona part s'exporta il·legalment a l'Índia, la Xina o l'Àfrica. L'abocament i el reciclatge il·legal de residus electrònics és un negoci multimilionari que contamina el medi ambient i perjudica la vida de les persones que es troben obligades a conviure-hi.
Aquest film, que embarca l'espectador en un viatge exhaustiu d'investigació per Europa, la Xina, l'Àfrica i els Estats Units, revela que el sistema europeu de reciclatge –víctima de la falta de control, la cobdícia i la corrupció— és un colador del qual s'aprofiten tèrbols negociants; que les autoritats portuàries europees i asiàtiques estan perdent la batalla contra el volum gegantí de residus electrònics que creuen els mars diàriament; per què els Estats Units són el més gran exportador mundial de residus; i per què a la Xina hi ha ciutats senceres literalment inundades pels nostres residus electrònics, que es reciclen sense cap respecte pel medi ambient o pel futur. Això crea riscos greus per a la nostra seguretat, perquè comencen a aparèixer microprocessadors reciclats i danyats en equips electrònics que controlen aspectes decisius de la nostra vida, com ara el transport públic o l'electromedicina.
Estem a temps de parar aquesta marea tòxica o hi ha massa gent que està fent la vista grossa?

Premis
Millor coproducció per a TV, Prix Italia 2015
Menció d'Honor, Filmambiente 2015
Menció d'Honor, Festiver, Colòmbia, 2014
 
Cosima Dannoritzer, directora, guionista i realitzadora
Ha  treballat en diverses televisions a Alemanya, el Regne Unit i Espanya i en diversos projectes on es barreja ciència, història i investigació. Va treballar durant 12 anys per a la indústria de televisió britànica abans d'establir‐se a Barcelona.
Per a TVE, ha dirigit els documentals "El que la brossa ens diu" i "L'amnèsia electrònica".
El seu documental "Comprar, llençar, comprar" (2010) va tenir un enorme ressò al món i va guanyar molts premis.
 
 

"LA VEÏNA"

"La veïna" és una producció associada de Televisió de Catalunya dirigida per Isabel Fernández que forma part de la sèrie "Veus de la por"  ("Voices of Fear"), una iniciativa de la UER, la Unió Europea de Radiodifusió. Es tracta d'una coproducció entre sis televisions públiques europees: de Suècia, Holanda, Croàcia, República Txeca, Eslovènia i Catalunya. Cada televisió participant elabora una peça de trenta minuts al voltant d'una persona que ha de fer front a la por que la cohibeix, la por que la motiva, la por que engega nous cercles viciosos d'intolerància i la por al rebuig pel fet de ser diferent. Aquesta sèrie mostra un tema d'absoluta actualitat a Europa: setanta anys després del final de la Segona Guerra Mundial, la por de l'altre i de l'alteritat no mostra cap senyal de desaparèixer.

Sinopsi
La Naima és una dona marroquina que ha rebut insults dels veïns durant molt de temps. Quan aconsegueix prou força per denunciar-los, els ofensors són multats, però des de llavors les coses al barri han anat encara pitjor per a ella...

Isabel Fernández, directora
Guionista documental, directora i productora. Treballa en projectes per la UER, la Unió Europea de Radiodifusió des del 2006.
El seu primer llargmetratge documental, "El fill de son pare", va obtenir una Menció Especial als Prix Europa el 2010. El segon, "Corredors de fons" ("Long distance runners"), va guanyar el premi a la millor direcció en la 10a edició de l'Al-Jazeera International Documentary Film Festival 2014, premi al millor guió al Festival Europe-Orient du Film Documental à Asilah 2015, Marroc, va rebre una nominació als Prix Europa (Berlín) i va ser seleccionat al Medimed (Sitges) l'any 2013.

 

"MELTING POT. CASTELLERS INDIS I GOVINDES CATALANS"

"Melting pot. Castellers indis i govindes catalans", de Marta Saleta, és un dels 32 llargmetratges seleccionats al festival. Tot i que ja ha participat a diversos festivals internacionals des que es va estrenar el juliol del 2014, és la primera vegada que es veurà fora d'Europa.

Sinopsi
Fa més de 200 anys que es fan torres humanes tant a Catalunya (castells) com a l'Índia (piràmides "govindes"). Els Castellers de Sants es preparen per participar per primera vegada al Festival del Dahi Handi a Thane (Maharashtra), motivats per l'entusiasme d'en Pere. Com cada any, també ho fa el Sarvajanil Golulashtami mandal, la colla més antiga de Thane, al qual pertany en Pratik. L'Anna i la Paula coneixeran la Kawi, "l'enxaneta" d'aquest mandal. Més de 7.000 quilòmetres els separen físicament, així com la distància entre la cultura i la societat catalana i l'índia, però les emocions són similars i el diàleg es dóna quan es comparteix una passió comuna.

Festivals
Festival Internacional de Cinema Etnogràfic ‘The Heart of Slavonia', Djakovo, Croàcia, 2015
Espiello, Festival Internacional de Documental Etnogràfic de Sobrarbe, Espanya, 2015
Days of Ethnographic Films de Ljubljana, Eslovènia, 2015
DEF, Days of Etnographic Film, Eslovènia, 2015
Makedonsko Etnolosko Drutsvo, Macedònia, 2015
Aljazeera International Documentary Film Festival, Qatar, 2015

Marta Saleta, direcció i muntatge
(Barcelona, 1976). Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra en l'especialitat de Realització i Producció. Ha codirigit diferents documentals: "Chiguïnes" (2003), emès al Taller.doc (canal 33); "Una muchacha llamada María" (2004), realitzat per a Canal Sur i seleccionat al Festival de Cine de l'Havana; la sèrie documental "Trasllats"(2008), per a la Xarxa de Televisions Locals; "Encaixonats" (2011), un documental sobre el procés de transformació del barri barceloní de Vallcarca que ha fomat part de la selecció d'Alcances i de la Mostra Internacional de Cinema de Dones. Codirectora del documental de "L'esma del temps" (Soona FIlms) i "Melting Pot" (Castellers de Sants i Pimaxdos TV SL).
Com a muntadora, dos capítols documentals de "Barcelona 92: "Setze dies per recordar", per a BTV".
Com a redactora, operadora de càmera, realitzadora i productora, ha treballat a Gràcia TV / Barcelona TV, als serveis informatius de la XTVL i en programes com "Historias sobre ruedas" (TVE), "No t'ho perdis" (Canal 33), "Telemonegal "i "Banda sonora" (BTV).