La teoria díscola de Margulis sobre l'evolució

L'eminent evolucionista Linn Margulis va dictar el 16 de gener passat una conferència amb motiu dels actes programats per l'Any de l'Evolució que organitza la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Tres lustres després de la seva última visita, la seva capacitat de convocatòria no ha minvat, tampoc les seves controvertides teories han perdut gosadia. L'autora de la divisió dels éssers vius en cinc regnes -procariotes, protoctistes, fongs, animals i vegetals- va pronunciar al rectorat de l'Autònoma la dissertació titulada "La revolució de l'evolució".
La teoria díscola de Margulis sobre l'evolució
Barcelona

La teoria díscola de Margulis sobre l'evolució

L'eminent evolucionista Linn Margulis va dictar el 16 de gener passat una conferència amb motiu dels actes programats per l'Any de l'Evolució que organitza la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Tres lustres després de la seva última visita, la seva capacitat de convocatòria no ha minvat, tampoc les seves controvertides teories han perdut gosadia. L'autora de la divisió dels éssers vius en cinc regnes -procariotes, protoctistes, fongs, animals i vegetals- va pronunciar al rectorat de l'Autònoma la dissertació titulada "La revolució de l'evolució".
Actualitzat
La revolució que proposa la provocadora biòloga és que la variabilitat indispensable perquè hi hagi evolució no prové de la mutació genètica a l'atzar, sinó de l'endosimbiosi de la cèl·lula eucariota, teoria que diu que aquesta cèl·lula, de la qual estem constituïts tots els regnes excepte el procariota, resulta de la "fusió de dos tipus de bacteris i després d'altres organismes". Les eucariotes tenen un nucli separat de la resta per una membrana, mentre que la procariota, a la qual pertanyen els bacteris i les algues cianofícies, no. Si bé la classificació dels regnes s'imparteix en instituts -tot i que, després va reduir-los a dos, procariotes i eucariotes-, no ocorre el mateix amb aquesta tesi sobre l'evolució, la simbiogènesi.

"L'origen de les espècies"

Fa 150 anys, Darwin va canviar per sempre el concepte de la vida amb la seva magna obra "L'origen de les espècies", per a molts títol cabdal del segon mil·lenni. El naturalista va veure en la selecció natural el motor de l'evolució. La selecció natural es basa en la variació, l'eficàcia i l'herència, i sempre actua segons el mitjà en què la vida es desenvolupa. Si tres papallones de diferent pigmentació -suposem, blanca, vermella i negra-, conviuen en un hàbitat fosc, la tercera tindrà menys probabilitats de ser devorada per un depredador i serà la que transmetrà els seus trets.

Linn Margulis destaca que la selecció natural "és un procés d'eliminació" i "no produeix res". Avisa que coincideix amb Darwin, encara que "fins a cert punt". Els peròs sorgeixen en la variabilitat. Segons la professora, les mutacions a l'atzar dels gens, que segons la ciència produeixen la variació en els organismes, comporten una influència menor.

La simbiogènesi

"Mai ningú no ha demostrat que amb la mutació a l'atzar s'hagi canviat d'una espècie a una altra. Sí amb la simbiogènesi", assegura taxativa Margulis. No s'ha de confondre la simbiosi amb la simbiogènesi. Mentre que la primera és "una associació física entre membres de diferents espècies", la segona consisteix en "diferents espècies que es lliguen per formar un ésser viu amb propietats diferents", o, d'una altra manera, "per fabricar" un ésser viu complex. Gràcies a la simbiogènesi, doncs, apareixen "orgànuls, teixits i espècies noves".

Linn ho il·lustra amb exemples. El més conegut, el dels líquens: "La unió de fongs i algues, però que no és cap dels dos", matisa. Per a ella, això s'erigeix com la prova de la qual manca la teoria de la mutació aleatòria, més acceptada en centres d'ensenyament. Precisament, durant el torn de preguntes, una estudiant li qüestiona per què la seva teoria està marginada en l'ambient acadèmic. Mig de broma, mig de debò, li respon que "els professors vells moren".

Cúmul de bacteris

La investigadora centra la seva intervenció en l'evolució cel·lular i no penetra amb l'endosimbiosi en territori humà. No per ella, sinó "per la mentalitat" del nostre temps. I és que l'antropocentrisme ha fet molt de mal. No obstant això, cal assenyalar, com indica un professor de biologia de la UAB present en les primeres files de l'atapeït auditori, que "un 10% del nostre pes en sec és bacteri" i que un percentatge "significatiu" del genoma humà -un 14% - és bacterià. Per si no fos poc, com manté la ponent, "qualsevol tipus de cèl·lula és el producte de la integració, d'almenys, dos tipus de bacteris".

Sigui com sigui, que la teoria endosimbiòtica arreli -si ho fa- entre la comunitat científica no serà fàcil, menys encara que ho faci entre el ciutadà de peu. Més si tenim en compte que només un 3% de la població mundial creu que l'origen de la vida tingui a veure amb el darwinisme.