Sakineh Mohammadi Ashtiani, la dona condemnada a mort per adulteri a l'Iran
Sakineh Mohammadi Ashtiani, la dona condemnada a mort per adulteri a l'Iran
Teheran

La televisió iraniana desmenteix l'alliberament de la condemnada a mort per adulteri Sakineh Ashtiani

Informacions contradictòries sobre l'alliberament de Sakineh Ashtiani, la dona iraniana condemnada a mort per assassinat i adulteri. En un primer moment el Comitè Internacional Antilapidació va informar que Ashtiani, el seu fill i el seu advocat haurien estat alliberats. Sembla que la base d'aquesta afirmació són unes imatges de la televisió estatal iraniana Press TV en què apareixen ella i el seu fill a casa seva. Més tard la cadena de televisió ha informat que els tres condemnats van ser portats al seu domicili durant unes hores per gravar un reportatge que serà emès aquest divendres.

Actualitzat
La difusió d'unes imatges per televisió de Sakineh Ashtiani i el seu fill a casa seva aquesta setmana van portar el Comitè Internacional Antilapidació a pensar que el moment de l'indult havia arribat. La notícia s'ha escampat com l'escuma però aquest divendres la televisió estatal Press TV ha negat el seu alliberament.

La cadena ha explicat que l'excarceració de l'acusada, el seu fill i el seu advocat, aquests últims encarregats de donar a conèixer al món el seu cas i detinguts a l'octubre, va ser només per unes hores. Tots tres haurien participat en una reconstrucció del crim en el qual Sakineh està acusada de còmplice per un programa especial que s'emetrà aquest vespre.

De fet en cap moment hi ha hagut confirmació oficial de l'alliberament, que segons la mateixa cadena sembla poc probable. El Comitè Antilapidació ha matisat que, després de rebre informacions contradictòries, el seu personal continua investigant per tractar d'esbrinar els fets.

Una execució en suspens

Sakineh Ashtiani té 43 anys, és mare de dos fills i en principi s'enfrontava a una mort per lapidació després que un tribunal a l'Iran la va declarar culpable el 2006 per haver mantingut una relació il·lícita amb dos homes, després de la mort del seu marit.

L'execució es va suspendre quan el cas va aixecar les crítiques de la comunitat internacional i d'organitzacions de drets humans. Segons el responsable del Consell dels Drets Humans de l'Iran, Mohammad Javad Larijani, aquesta institució "va ajudar molt a reduir la seva sentència" i havia assegurat que hi havia una "oportunitat" que les autoritats anul·lessin l'execució.

Sota la llei islàmica, vigent a l'Iran des de la revolució del 1979, l'adulteri pot ser castigat amb la lapidació. Altres càrrecs com assassinat, violació, robatori a mà armada, apostasia o tràfic de drogues també preveuen la pena capital.
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut