La tecnologia ajuda els castellers a millorar la seguretat i aprendre a caure per no fer-se mal

Després de la implantació del casc per als més menuts, ara la tecnologia serveix als castellers per millorar la seguretat. Programes informàtics i digitalitzacions ajuden les colles a refermar o canviar el que els ha ensenyat l'experiència. La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya treballa amb diversos organismes com la Societat Catalana de Pediatria o l'Institut de Biomecànica de València per estudiar com i per què cauen els castells. N'extreuen conclusions interessants. Per exemple, és millor agafar-se als companys quan l'estructura fa llenya i els menuts val més que caiguin de dalt del castell que no pas quan estan pujant.
La tecnologia ajuda els castellers a millorar la seguretat i aprendre a caure per no fer-se mal
Barcelona

La tecnologia ajuda els castellers a millorar la seguretat i aprendre a caure per no fer-se mal

Després de la implantació del casc per als més menuts, ara la tecnologia serveix als castellers per millorar la seguretat. Programes informàtics i digitalitzacions ajuden les colles a refermar o canviar el que els ha ensenyat l'experiència. La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya treballa amb diversos organismes com la Societat Catalana de Pediatria o l'Institut de Biomecànica de València per estudiar com i per què cauen els castells. N'extreuen conclusions interessants. Per exemple, és millor agafar-se als companys quan l'estructura fa llenya i els menuts val més que caiguin de dalt del castell que no pas quan estan pujant.
Actualitzat
Imatge dels Joves Xiquets de Valls

Imatge dels Joves Xiquets de Valls

El casc per a enxanetes i acotxadors ha deixat enrere la polèmica i és ja un element habitual en els castells del país. Una novetat que s'ha adaptat sense problemes en una tradició centenària. Ara, noves eines poden servir als castellers per perfeccionar la tècnica i, sobretot, per millorar la seguretat.

La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), que dirigeix Jaume Rosset, s'esforça per innovar. En col·laboració amb diversos organismes com el Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat, la Societat Catalana de Pediatria o l'Institut de Biomecànica de València, la CCCC ha realitzat digitalitzacions informàtiques per determinar quines són les acceleracions i velocitats en les caigudes i reduir lesions.

Com ja va passar amb el casc, desenvolupat expressament per l'àrea científica i mèdica de la CCCC, ara s'estudia la raó que explica que encara que les torres caiguin de forma espectacular no hi ha gaires ferits. Des de fora sembla que l'impacte hagi de ser terrible, però el resultat són només danys lleus.

Amb programes informàtics, els investigadors han descobert que si un castell ha de caure, el millor es que no es desmembri. Els integrants han de seguir agafats els uns als altres, per una qüestió física, ja que en no disgregar el grup hi ha un efecte de frenada en la caiguda i es produeixen petits xocs múltiples que fa que l'impacte final sigui menor perquè la velocitat i l'acceleració es redueix .

També se sap que si s'espera una caiguda, és normal que cap de colla animi els més petits a anar cap amunt. Podria semblar que es millor que baixin, però llavors es veurien atrapats sota els membres més grans.

Per què cau un castell?

Una pregunta encara sense una resposta concreta. Els models informàtics dels investigadors no ho poden definir. De moment, la tecnologia de l'arquitectura actual no és capaç de predir quin serà el comportament del castell.

Això sí, ja es pot saber com ha de ser la pinya per evitar riscos. Més del 60% de l'energia de l'impacte en la caiguda d'un castell és absorbida per la base, que actua com un matalàs. D'aquesta manera es pot saber la quantitat de persones que ha de tenir la pinya perquè sigui prou segura.