La TDT a Espanya, d'un passat de fracàs a un futur que ha de liderar la televisió pública

Com a membre de la Comissió Europea, l'actual director de la CCRTV va tenir l'oportunitat d'intervenir en la decisió de l'estratègia a seguir per al llançament de la televisió digital. Potser per això Joan Majó no pot parlar del present i el futur de la televisió digital terrestre (TDT) sense parlar del passat, qualificat d'"història d'un fracàs". Cap a mitjans dels 90, el Regne Unit, Espanya, Suècia i algun altre país van mantenir una sèrie de reunions per dibuixar l'estratègia de cara al traspàs a la TDT, però, segons Majó, es va triar un camí equivocat basat en el fet que la motivació dels usuaris per comprar un aparell de televisió digital havia de ser que s'hi poguessin veure continguts exclusius i suggeridors. Joan Majó té molt clar que això, en el cas d'Espanya, no podia funcionar de cap manera a causa del futbol, que s'emetia en obert. En poc temps, la fallida aventura de Quiero TV va demostrar que s'havia triat una estratègia equivocada. La gran diferència entre la Gran Bretanya i Espanya és que ells van canviar ràpidament, es lamenta Majó, mentre que aquí fins fa poc seguíem al mateix lloc. El resultat, diu, és que s'han perdut cinc o sis anys i que no es pot perdre més temps, perquè sinó serà massa tard. I això ens porta al present, que, segons el director del CCRTV, és "un reconeixement del fracàs i un redreçament de l'estratègia amb la vista posada en el futur". La conclusió és que el traspàs a la TDT s'ha de fer amb una televisió gratuïta i amb un clar lideratge de la televisió pública. I quina és l'estratègia de la CCRTV per liderar aquest traspàs a la TDT? Joan Majó només veu una manera de respondre a aquesta qüestió, preguntar-se quines són les finalitats actuals de la televisió pública i com han de fer per complir-les en el nou entorn tecnològic. Entre els principals objectius de la CCRTV hi ha d'haver la fornidora de la televisió en català i, en aquest sentit, la multiplicació del nombre de canals que comportarà la TDT esdevé un repte molt dur, ja què l'obligarà a ampliar l'oferta en català. La previsió és fer set o vuit canals en català. Una altra de les finalitats és satisfer les necessitats relacionades amb els serveis públics dels ciutadans. En aquest sentit, la interactivitat que farà possible la TDT obre tot un ventall de possibilitats i Joan Majó ja pensa en un "canal ciutadà". Finalment, la TDT també farà possible la asincronia, és a dir, trencarà amb l'exigència que un només pot rebre el que el canal està emetent en aquell moment. Cadascú podrà, per tant, organitzar-se al seu gust la seva pròpia graella. La CCRTV ja ha fet un pas molt important en aquest sentit amb el servei 3alacarta, que permet veure per internet la majoria dels programes que s'emeten. Majó té clar que la TDT a Espanya entra ara en el seu bon camí, sobretot després que fa només uns dies el Congrés va aprovar la llei que l'ha de regular. Però els que ja fa temps que estan en el bon camí són els britànics, que tot i començar amb la mateixa estratègia equivocada van saber rectificar a temps. Richard Lindsay-Davies, responsable de relacions institucionals, màrqueting i comunicació de Digital Television Group, assegura que un dels secrets del seu èxit és la creació de Freeview, que ha permès que els usuaris identifiquin una marca i un servei gratuït. En aquest sentit, Lindsay-Davies alerta que un dels perills que pot posar fre a la implantació de la TDT és la desconeixença que en tenen els usuaris. I destaca un estudi realitzat al maig que conclou que només un de cada tres britànics han sentit a parlar del canvi digital. I d'aquests, només quatre de cada cinc el comprèn. I afegeix, a més, que només si comprens la TDT la pots acceptar.