La Tate Modern i al fundació Gal·la-Dalí presenten per primer cop una exposició dedicada a relació de Dalí amb el cinema

La Tate Modern i al fundació Gal·la-Dalí presenten per primer cop una exposició dedicada a relació de Dalí i el cinema, una de les facetes mes desconegudes de l'artista de Figueres. La van inaugurar ahir a la nit els ducs de Palma, la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin. Es podrà veure fins al 9 de setembre a Londres, i després anirà a Los Angeles, Sant Petersburg i el MOMA de Nova York.
La Tate Modern i al fundació Gal·la-Dalí presenten per primer cop una exposició dedicada a relació de Dalí amb el cinema
Londres

La Tate Modern i al fundació Gal·la-Dalí presenten per primer cop una exposició dedicada a relació de Dalí amb el cinema

La Tate Modern i al fundació Gal·la-Dalí presenten per primer cop una exposició dedicada a relació de Dalí i el cinema, una de les facetes mes desconegudes de l'artista de Figueres. La van inaugurar ahir a la nit els ducs de Palma, la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin. Es podrà veure fins al 9 de setembre a Londres, i després anirà a Los Angeles, Sant Petersburg i el MOMA de Nova York.
Seria un somni fet realitat: pintar un paisatge imaginari sobre una tela… i poder donar-li vida sobre el cel·luloide; ficar-se dins d'un quadre de Dalí i deixar-te portar per la seva fantasia. Alfred Hitchcock ho va veure de seguida i va cridar el de Figueres perquè li fes l'escenografia de "Recuerda", amb Gregory Peck i Ingrid Bergman.

Dalí, però, tenia un problema, les seves idees eren molt cares de portar a la pantalla i la majoria dels seus projectes a Hollywood van quedar arxivats. Un exemple n'és "Destino", el curtmetratge que l'artista va esbossar amb Walt Disney i que no es va poder produir fins fa quatre anys.

El cinema era per a Dalí el mitjà ideal on podia plasmar les seves habilitats visuals i literàries al servei de la seva imaginació. Enlloc com aquí podia crear allò que d'altra forma seria invisible.

Dalí no es va poder resistir a l'atracció de la imatge en moviment i hi va dedicar moltes hores explorant-la. La màgia del cinema encaixava amb les seves idees, però els complexos sistemes de producció van acabar frustrant la majoria del seus projectes. Potser per això deia que "el millor cine és aquell que pots percebre amb els ulls tancats".