La supervivència dels malalts de càncer segueix augmentant, però depèn de cada país

La millora es dona en tots els tipus de tumors, però hi ha grans diferències entre rics i pobres
La supervivència dels malalts de càncer segueix augmentant, però depèn de cada país

La supervivència dels malalts de càncer segueix augmentant, però depèn de cada país

La millora es dona en tots els tipus de tumors, però hi ha grans diferències entre rics i pobres
Xavier Duran Actualitzat
Cèl·lula cancerosa (Wikimedia Commons)

Cèl·lula cancerosa (Wikimedia Commons)

Les probabilitats de curació per a les persones diagnosticades amb càncer ha augmentat en els darrers anys, fins i tot per als tumors amb mortalitat més elevada. Aquesta seria l'excel·lent notícia que es desprèn de l'estudi CONCORD-3, que es publica a la revista "The Lancet". L'estudi l'ha fet un ampli equip internacional encapçalat per Claudia Allemani, del Grup de Supervivència del Càncer a la London School of Hygiene & Tropical Medicine.

Però les bones dades també van acompanyades de molts matisos i de notícies gens positives: es mantenen unes grans diferències entre països rics i països pobres i entre la gent que, en els primers, té prou mitjans econòmics i la que no en té.

L'estudi s'ha fet amb dades corresponents a 37,5 milions de pacients diagnosticats amb càncer entre els anys 2000 i 2014. Els registres corresponen a 71 països i es refereixen a 18 tipus de càncer, que en conjunt suposen el 75% dels casos que es diagnostiquen. D'aquests, 15 tipus són càncers d'adults i 3 de càncer infantil. Per establir la millora s'ha pres com a base l'estudi CONCORD-2, publicat el 2015.

Tenint en compte la supervivència al cap de cinc anys, que en la majoria de casos de càncer es considera com curació, els percentatges més alts es donen a vuit països: els Estats Units, el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia. És a dir, els dos països rics de Nord-amèrica, els dos d'Oceania i quatre de l'Europa nòrdica. I el cinquè d'aquests, Dinamarca, està reduint les diferències que el separen de la resta a causa de la incidència del diagnòstic precoç i els tractaments.

En canvi, en altres països el percentatge de supervivència, si bé ha augmentat, encara es manté lluny dels capdavanters. Així, entre les dones diagnosticades amb càncer de mama als Estats Units i Austràlia, la supervivència als cinc anys és del 90%. Però a l'Índia és del 66%.

En el cas de tumor cerebral infantil, la supervivència als cinc anys arriba al 80% a Dinamarca, Suècia i Eslovàquia, però es queda en menys del 40% a Mèxic i al Brasil. I per la leucèmia fibroblàstica aguda, a Finlàndia sobreviuen el 95.2%, però a l'Equador només ho fan el 49,8%. Tot això es deu, segons els autors, a les diferències d'accés als serveis de diagnòstic i de tractament i a la qualitat d'aquests.

Lleugera millora en els càncers més greus

En càncers greus, com el de fetge, alguns països han progressat molt. Així, la supervivència als cinc anys a Corea del Sud ha passat de l'11% al 27%, a Suècia del 5% al 17%, a Portugal del 8% al 19% i a Noruega del 6% al 19%. A Espanya la millora ha estat menor: del 14% al 17%.

Per al càncer de pàncrees, la supervivència a la majoria de països no supera el 15%, tot i les millores. A Kuwait s'ha assolit un 23,6% i a Malàisia, un 19%. A Espanya ha passat del 5,6% al 7,7%.

El de pulmó mostra grans diferències. La supervivència es troba en la majoria de països entre el 10 i el 20%, però en 12 se situa entre el 20 i el 30% i al Japó arriba al 32,9%. En canvi, a Tailàndia, el Brasil, Bulgària i l'Índia és menor del 10%.

Les diferències també es donen dintre de cada país, amb gent que té accés als millors -i més cars- tractaments i gent que no. Per això, en un comentari que acompanya l'article, Richard Sullivan, del King's Health Partners Comprehensive Cancer Centre de Londres, afirma:

"L'oncoplutocràcia, en la qual els progressos en càncer només beneficien països i pacients rics, ha d'acabar".

Els autors de l'estudi assenyalen que els costos indirectes del càncer, associats a morts prematures i pèrdues de productivitat, s'estimen en 1.160 bilions de dòlars anuals, cosa que s'acosta al 2% del PIB mundial. I així afirmen:

"Sembla plausible que els costos globals del tractament i cura del càncer el 2017 hagin estat superiors als 300.000 milions de dòlars. L'escalda dels costos amenacen la viabilitat dels sistemes de salut i les economies nacionals. Allà on no s'ha aconseguit la cobertura sanitària universal, els costos extra del tractament del càncer poden dur a una catàstrofe financera per a individus i famílies."

Estendre les millores a tot arreu

De cara a seguir augmentant la supervivència dels malalts i que aquests progressos no quedin restringits a alguns països o grups socials, els autors recalquen la necessitat d'esforços internacionals per comprendre els factors de risc, millorar la prevenció i promoure diagnòstic precoç i millors tractaments.

Però també és necessari millorar els registres de malalts de càncer. En alguns països, les dades no són prou bones o fiables, però fins i tot en els capdavanters es pot millorar: els registres han de ser reconeguts com a instruments que poden produir un flux continu d'informació sobre l'èxit de les estratègies de prevenció i l'efectivitat del sistema de salut.

Una prova de la importància de la informació i la planificació la donen països del sud-est asiàtic. A Corea del Sud la supervivència a cinc anys en càncer d'estómac ha passat del 49% al 69% i al Japó, del 51% al 60%. En canvi, als Estats Units està en el 33% i al Regne Unit, en el 21%. S'apunten com a causa els programes de cribratge amb endoscòpies per detecció precoç.

TEMES:
Ciència Salut Càncer