La sort dels penals dóna a Itàlia el seu quart Mundial
La Itàlia menys italiana dels darrers temps s'ha proclamat campiona del món. Vint-i-quatre anys després, l'"azzurra" ha sumat una nova Copa del Món a les seves vitrines, i ja en són quatre. És l'equip europeu que més en té i s'acosta a la pentacampiona, Brasil. I a més, ho ha fet renunciant en part al seu estil. Sobretot en la primera part, França i Itàlia han intercanviat els papers. Els francesos s'han avançat en el marcador gràcies a un penal inexistent transformat per Zidane i han encomanat la seva sort als contracops. En la segona meitat, França s'ha llançat a l'atac i Itàlia ha esperat a la contra. Finalment, la sort dels penals ha decidit.
El partit ha començat intens, amb França intentant colpejar en primer lloc per replegar-se i deixar la iniciativa al rival, tal com els deixebles de Raymond Domenech ja havien fet en els quarts de final davant el Brasil i en semifinals contra Portugal. I així ha estat. Un penal inexistent concedit per l'àrbitre argentí Horacio Lizondo l'ha transformat amb una sang freda espectacular Zinedine Zidane. A l'estil "Panenka", amagant abans de xutar, el migcampista francès ha enviat la pilota contra el travesser. Després d'estavellar-s'hi, l'esfèrica ha anat a botar un pam dins la porteria. Un últim regal de "Zizou" per als amants del futbol abans de penjar les botes.
El premi era excessiu per a una França que amb prou feines havia arriscat, i massa càstig per als homes dirigits per Marcello Lippi, que han hagut d'estirar línies. Afortunadament per ells, però, l'empat ha arribat amb rapidesa. En el minut 19, el mateix autor del polèmic penal, Marco Materazzi, ha esmenat la jugada amb una rematada de cap a la sortida d'un córner que ha deixat glaçada l'afició francesa. Massa facilitats concedides per una França acostumada en aquest Mundial a matar els partits amb poc risc i sense concedir opcions als rivals. En el minut 36, i fruit de les facilitats a pilota aturada concedides per l'equip francès, Luca Toni ha rematat de cap al travesser.
Segona meitat molt oberta
En la segona part, França i Itàlia s'han llançat descaradament a l'atac, i gràcies a aquest descontrol França ha estat a punt de sentenciar la final en dues arribades gairebé consecutives a càrrec d'un genial Thierry Henry. A partir d'aquí, el partit s'ha trencat i tant França com Itàlia han tingut opcions de sentenciar el partit. La primera opció ha estat per a Toni, que ha anotat de cap, però el seu gol ha estat anul·lat per fora de joc. Després, de nou Henry ha tingut a les seves botes l'opció de desnivellar la balança al seu favor. En el minut 77, un llançament llunyà a càrrec de Pirlo ha sortit fregant el pal dret de la porteria defensada per Barthez.
Una de les imatges de la final l'ha protagonitzat Zidane a deu minuts del final del temps reglamentari. El capità francès s'ha fet una luxació a l'espatlla i inicialment ha demanat el canvi. Finalment, però, com ja va fer el mític Beckenbauer a les semifinals de Mèxic 1970 contra Itàlia, Zidane ha volgut acabar la seva carrera sobre la gespa en lloc de ser substituït per una inoportuna lesió.
La cinquena pròrroga en una final d'un Mundial
La por de perdre ha portat a tots dos equips a no córrer cap risc en el tram final del temps reglamentari i els ha conduït a la pròrroga. Una de les opcions més clares en el temps suplementari ha estat per a França, a les botes de Ribery, que ha ajustat el seu llançament a l'esquerra de Buffon, però la pilota ha sortit fregant el pal. Els francesos han mostrat més ambició en la pròrroga i Zidane, amb un cop de cap ajustat, ha estat a punt de sorprendre Buffon. El porter italià, però, ha mostrat uns reflexos espectaculars i ha salvat el seu equip de la derrota.
I a pocs instants del final de la pròrroga ha arribat la imatge del partit. El comiat més trist per a Zinedine Zidane, que ha donat un cop de cap al pit de Materazzi i ha estat expulsat amb vermella directa. El capità de França deia adéu al futbol mundial per la porta del darrere. Abans, Domenech havia deixat França sense un altre dels seus millors jugadors, Henry, substituït per Wiltord. Finalment, doncs, el partit ha quedat abocat a la tanda de penals. Trezeguet ha errat el seu llançament i Itàlia s'ha alçat amb la Copa del Món.
