La síndrome de Kawasaki es propaga a través del vent

Un estudi internacional liderat per científics de l'Institut Català de Ciències del Clima (IC3) i finançat amb fons de La Marató 2007 associa per primera vegada l'agent causant d'aquesta afecció, primera causa al món de malalties cardiovasculars en nens, amb el moviment de masses d'aire.
La síndrome de Kawasaki es propaga a través del vent

La síndrome de Kawasaki es propaga a través del vent

Un estudi internacional liderat per científics de l'Institut Català de Ciències del Clima (IC3) i finançat amb fons de La Marató 2007 associa per primera vegada l'agent causant d'aquesta afecció, primera causa al món de malalties cardiovasculars en nens, amb el moviment de masses d'aire.
Un estudi internacional liderat per científics de l'Institut Català de Ciències del Clima (IC3) i finançat amb fons de La Marató 2007 associa per primera vegada l'agent causant d'aquesta afecció, primera causa al món de malalties cardiovasculars en nens, amb el moviment de masses d'aire.


Un equip de científics de l'Institut Català de Ciències del Clima (IC3) encapçalat pel Dr. Xavier Rodó, en col·laboració amb altres centres dels Estats Units i el Japó, aconsegueixen associar el transport d'un agent nociu a través dels vents amb la síndrome de Kawasaki, una malaltia de la qual es desconeix la causa des que va ser diagnosticada per primera vegada l'any 1960 al Japó.

La síndrome de Kawasaki, actualment la primera causa al món de malalties cardiovasculars adquirides en nens, presenta característicament variacions estacionals en el nombre d'afectats al llarg de l'any. Aquest estudi, impulsat amb fons de La Marató 2007, dedicada a les malalties cardiovasculars, ha permès, no només associar els grans brots de la malaltia al Japó amb el moviment de les masses d'aire, sinó explicar també tota la dinàmica epidemiològica de la malaltia també a Hawaii i la costa Oest dels EUA. Això engloba des del perquè i el com es donen les seves variacions estacionals habituals dins de l'any, fins a les modulacions dels brots anuals en anys successius.

Els resultats de l'estudi mostren clarament com la incidència de Kawasaki es relaciona amb el moviment de masses d'aire. Així, es descriu com la incidència de Kawasaki creix al Japó quan, a l'hivern, el potent anticicló situat sobre el centre de la Sibèria i la baixa pressió de les Aleutianes, envien l'aire des del centre i l'est del continent. En paral·lel a aquesta situació atmosfèrica, s'obre una connexió o pont atmosfèric que dura només uns tres mesos, entre l'Àsia i Nord-amèrica i que permet el transport de l'agent pels forts corrents d'aire que es donen a l'altra troposfera. El treball mostra també com existeix una total sincronia en l'evolució estacional de la malaltia al Japó i als Estats Units, que reprodueix de manera sorprenent els canvis en els patrons dels vents.

La síndrome de Kawasaki afecta principalment a infants des d'edats molt primerenques –de pocs mesos de vida- fins a nens i nenes de pocs anys. La seva incidència va disminuint amb l'edat, motiu que ha portat tradicionalment als investigadors a pensar en l'existència d'un agent infecciós. Si no es tracta, en aproximadament un 25% dels afectats dóna lloc a aneurismes i, eventualment, a infarts de miocardi i la mort. En l'edat adulta pot reaparèixer i conduir a problemes cardiovasculars greus.

En paral·lel a aquest estudi, s'està investigant la identitat del possible agent causant de la malaltia que podria anar des de virus, bacteris o fongs, fins a altres agents inerts com ara contaminants i altres partícules potencialment transportables per l'aire. Quan es van obtenir els primers resultats, els investigadors de l'IC3 van construir durant la tardor del 2010 un prototip per a la presa de mostres d'aire a gran alçada en col·laboració amb una empresa catalana. Al mes de febrer del 2011 es va dur a terme un mostreig aerotransportat al Japó, coordinat totalment des de Barcelona i amb la col·laboració d'investigadors japonesos de la Universitat de Tsukuba. En l'actualitat, s'estan duent a terme les analítiques pertinents en laboratoris dels Estats Units i Alemanya.

La col·laboració entre camps tan dispars com la biomedicina i la climatologia està fent cada cop més palesa la necessitat de posar en marxa aproximacions multidisciplinàries de cara a resoldre satisfactòriament alguns dels grans reptes de salut pública a què s'enfronta la nostra societat. Els resultats mostren ara com és possible predir períodes d'elevada activitat epidèmica en algunes regions amb una major incidència de la malaltia, i alertar, per tant, els metges i professionals sanitaris, que han d'identificar els pacients de Kawasaki entre centenars de nens amb afeccions més benignes, però que tenen algunes simptomatologies semblants.

L'estudi titulat Association of Kawasaki disease with tropospheric wind patterns (Associació de la malaltia de Kawasaki amb els patrons de vents/circulació a la troposfera), ha analitzat la incidència de la malaltia des del 1970 fins al 2008 al Japó, amb gairebé 250.000 casos diagnosticats, i des de mitjans dels anys noranta fins les mateixes dates, en el cas de Hawaii i San Diego, als EUA, amb unes incidències menors. Ha estat desenvolupat per Xavier Rodó, Professor d'ICREA i director de l'IC3; Joan Ballester, investigador de l'IC3, i hi han participat també la Dra. J. Burns, del Rady Children's Hospital a San Diego i de la Universitat de Califòrnia i el professor Dan Cayan, de la Scripps Institution of Oceanography. Altres coautors són els doctors Ritei Uehara i Yoshikazu Nakamura, del Jichi Medical Hospital de Tòquio, i la doctora M. Melish, de la Universitat de Hawaii. .

VÍDEOS RELACIONATS