La seva fita és enfortir les relacions supraestatals entre zones culturalment comunes
Narbona ha estat l'escenari de la primera cimera de l'Eurocongrés 2000, un congrés que pretén enfortir els vincles catalanooccitans i consolidar un espai central llatí a Europa. L'Eurocongrés, que té previst treballar en àmbits com l'educació, la cultura o l'empresa, es clausurarà a Barcelona coincidint amb el Fòrum Universal de les Cultures del 2004.
Cohesionar la Unió Europea enfortint les relacions supraestatals entre zones culturalment comunes. Aquesta és la fita que s'ha marcat l'Eurocongrés, inaugurat aquest cap de setmana a Narbona i que ha comptat amb l'apadrinament del Consell i el Parlament europeus, així com de tots els governs regionals implicats. A més, aquesta primera sessió de la cimera ha servit perquè les més de sis-centes entitats occitanes i catalanes que hi participen es coneguin entre si. I és que l'abast territorial de l'Eurocongrés és molt gran. Abarca tot l'anomenat euroespai llatí central, és a dir, des de Bordeus i Niça fins a Alacant i Mallorca, a més dels territoris de l'entorn, que abracen el Piemont, l'Aragó i l'Alguer.
Després dels actes institucionals, l'Eurocongrés va deixar que la festa omplís els carrers de Narbona. Així, des dels balls de diables catalans, que van sorprendre molts dels passejants d'aquesta tranquil·la vila occitana, fins als cercaviles del Llenguadoc, la festa i la cultura van passar a primer terme. I va ser en aquest ambient que Lluís Llach va posar el punt final amb un concert que va omplir el Palau d'Esports de Narbona.
