La sequera fa caure un 70% la producció de farratge pel bestiar a la Catalunya Central

La sequera fa caure un 70% la producció de farratge pel bestiar a la Catalunya Central

La sequera fa caure un 70% la producció de farratge pel bestiar a la Catalunya Central

Pla general d'un camp de Taradell que servirà amb fer farratges pel bestiar. Imatge del 28 de setembre de 2016 (Horitzontal).

Pla general d'un camp de Taradell que servirà amb fer farratges pel bestiar. Imatge del 28 de setembre de 2016 (Horitzontal).

ACN Taradell.-La sequera patida els últims mesos i que s'ha intensificat aquest estiu portarà conseqüències al camp. Els pagesos que es dediquen a la producció de farratges pel bestiar, bàsicament concentrats a Osona, Berguedà i Solsonès, estan notant com les seves collites s'han vist afectades per la manca d'aigua. La imatge dels camps parla per sí sola i es distingeix perfectament com les plantes no han crescut en les dimensions que s'esperaria. Si bé la mida normal de les plantes de blat de moro, cereals o sorgo a finals del mes de setembre hauria de ser de dos metres d'alçada, amb prou feines ha arribat al mig metre en molts casos. El coordinador d'Unió de Pagesos a la Catalunya Central, Carles Mencos, ha explicat a l'ACN que la producció de farratge caurà en un 70% respecte les produccions habituals i l'aliment pels animals s'haurà d'acabar important, majoritàriament des de França.

"Aquest any és un any força estrany", ha explicat el coordinador d'Unió d Pagesos a la Catalunya Central, Carles Mencos. "L'hivern va ser molt sec, finalment va ploure a la primera, encara que una mica tard, i llavors la plata ja havia espigat i no va acabar de créixer bé", ha resumit. Després, "la primavera ha estat molt dolenta i la sequera de l'estiu ha malmès molt els camps, amb un agost i un setembre molt calorosos, amb pluges molt concentrades en l'últim tram". Les conseqüències de la secada al camp són considerables i enguany la producció de farratge caurà un 70%. "Si culls una tercera part o menys del que havies de collir, i els costos de sembra i de recol·lecció són els mateixos que si tinguessis una collita normal, després es produiran menys bales", ha explicat. En conjunt, doncs, "hi haurà un cost que representarà un 70 o 80% i el producte que se n'obtindrà només serà el 25% del total previst", la qual cosa vol dir que el producte final costarà, com a mínim, més del doble del que es consideraria normal. Segons el cap d'UP a la Catalunya Central, la conseqüència inevitable serà que caldrà sortir a un mercat extern per abastir-se, "potser en algunes zones de Lleida o altres parts de l'Estat", però això "no serà suficient i s'haurà d'acabar anant a comprar menjar sec a França o augmentar les dosis de pinso pel bestiar". "El temps està canviant", ha dit Mencos. No és que plogui menys del que plovia, "però plou desfasat de l'època en què normalment ho feia". I ara "adaptar els conreus a la nova manera de ploure no serà precisament fàcil", ha lamentat. Si els cicles pluviomètrics canviants es consoliden, Mencos opina que hauran d'acabar sortint al mercat nous tipus de llavors que es puguin adaptar a la nova situació. De fet, Carles Mencos ha recordat que a la Catalunya Central el juliol solia ser un mes calorós, però quan s'entrava a l'agost "t'havies de posar un jersei a la nit i sovint feia algun ruixat a les tardes". "Ara això ja ha desaparegut completament", ha lamentat. Les collites per a farratges es donen dos cops l'any, una a la primavera i l'altra a la tardor. Mencos ha explicat que quan se sembra el sorgo, per exemple, al mes de juny o juliol i no plou perquè pugui néixer, "queda crucificat". Aquest any, les pluges que han caigut finalment a finals de setembre han arribat tard, "i ara la planta ja no es recuperarà". Tot i aquesta mala anyada, Mencos ha recordat que, en canvi, fa dos any hi va haver més pluges del que és habitual en aquesta època i la collida de tardor pels farratges va ser "extraordinària". Aquest canvis provoquen que "ara mateix el pagès no estigui molt segur d'on està ni com es pot entomar la nova situació, aquesta és la realitat", ha dit Carles Mencos. La situació en alguns punts del territori ha estat dramàtica, ha explicat el coordinador d'UP. En alguns casos, tot això que hi havia al camp era tan poc productiu que el pagès ha estimat que no valia la pena assumir tota la despesa, "un desplegament a pèrdues" que l'ha obligat a preparar el terreny "per sembrar una mica més d'hora allò que s'haurà de collir la primavera que ve".