La sanitat pública de la UE haurà de pagar els tractaments a l'estranger si les llistes d'espera s'allarguen o la malaltia s'agreuja

Una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha reconegut el dret dels pacients a rebre atenció mèdica a qualsevol país comunitari. Així, la sanitat pública haurà de pagar els tractaments mèdics a l'estranger si les llistes d'espera són massa llargues o la malaltia del pacient s'agreuja. La sentència es refereix al cas d'una ciutadana britànica que va pagar 5.700 euros per operar-se del maluc a França. Els serveis mèdics britànics no van autoritzar la cobertura pública de la intervenció, encara que la pacient va empitjorar a causa de l'espera, que va durar més d'un any. Ara, la sentència europea obliga el servei mèdic britànic a pagar el cost de l'operació.
La sanitat pública de la UE haurà de pagar els tractaments a l'estranger si les llistes d'espera s'allarguen o la malaltia s'agreuja
UE

La sanitat pública de la UE haurà de pagar els tractaments a l'estranger si les llistes d'espera s'allarguen o la malaltia s'agreuja

Una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha reconegut el dret dels pacients a rebre atenció mèdica a qualsevol país comunitari. Així, la sanitat pública haurà de pagar els tractaments mèdics a l'estranger si les llistes d'espera són massa llargues o la malaltia del pacient s'agreuja. La sentència es refereix al cas d'una ciutadana britànica que va pagar 5.700 euros per operar-se del maluc a França. Els serveis mèdics britànics no van autoritzar la cobertura pública de la intervenció, encara que la pacient va empitjorar a causa de l'espera, que va durar més d'un any. Ara, la sentència europea obliga el servei mèdic britànic a pagar el cost de l'operació.

La sanitat pública haurà de pagar els tractaments mèdics a l'estranger si les llistes d'espera són massa llargues o la malaltia del pacient s'agreuja, segons ha dictat la sentència que reconeix el dret dels pacients a rebre atenció mèdica del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. D'aquesta manera, l'alt tribunal dóna la raó a la britànica que va interposar una denúncia contra el servei de salut del seu país per no haver autoritzat una operació de maluc a l'estranger. I és que, per Salut, no es tractava d'una operació urgent i la podien atendre al Regne Unit "en un termini de temps oportú".


Segons els jutges, per denegar l'operació a què Watts es va sotmetre a França al·legant que hi havia un termini d'espera al Regne Unit, el servei de salut britànic havia de demostrar que el període no sobrepassava el "mèdicament acceptable d'acord amb la situació i les necessitats clíniques" del pacient, la qual cosa no era ben bé així.


La dona, que patia una artritis de maluc i necessitava una pròtesi, va demanar autorització a l'Institut d'Assistència Primària de Bedford per poder operar-se a l'estranger. Un especialista la va examinar i va concloure que Watts podia esperar, la qual cosa la britànica va decidir recórrer davant del Tribunal Superior del seu país.


Aleshores, va empitjorar el seu estat. Això va obligar els metges que la tractaven a recomanar la intervenció quirúrgica en un termini de tres o quatre mesos. Amb tot, l'Institut d'Assistència Primària va tornar-li a negar l'operació a l'estranger.


Finalment, Watts es va sotmetre a l'operació dos mesos després a França, per la qual va pagar 5.700 euros, i va demanar al Tribunal Superior de Justícia britànic que instés el sistema de salut que li tornés els diners. Una demanda que novament va ser denegada.


Ara, però, el Tribunal Europeu ha modificat aquesta decisió en estimar que quan el termini de les llistes d'espera sobrepassa el termini acceptable, i després d'una valoració mèdica, la institució competent no pot denegar-ne l'autorització. Per tant, els jutges conclouen que un servei nacional de salut està obligat a establir mecanismes de cobertura de l'assistència sanitària a qualsevol estat membre si les llistes d'espera són massa llargues o la malaltia del pacient s'agreuja.