La Sala Rovira de Barcelona acull els dibuixos per a la premsa de Cesc

La Sala Rovira de Barcelona acull els treballs a la premsa de Francesc Vila i Rufas, més conegut com a Cesc. El dibuixant, un dels grans pares de l'humor gràfic a Catalunya mostra les seves aportacions des de les planes del "Diari de Barcelona", "Tele/Exprés", o revistes com el "Serra d'Or" i el "Por Favor", i finalment a l'"Avui". Com que la denúncia que exercia de la falta de drets i llibertats durant el franquisme va comportar la censura de molts dels seus dibuixos, el treball de Cesc suggereix més que no pas explicita. I juga molt amb la interpretació del públic. <br>
La Sala Rovira de Barcelona acull els dibuixos per a la premsa de Cesc
Barcelona

La Sala Rovira de Barcelona acull els dibuixos per a la premsa de Cesc

La Sala Rovira de Barcelona acull els treballs a la premsa de Francesc Vila i Rufas, més conegut com a Cesc. El dibuixant, un dels grans pares de l'humor gràfic a Catalunya mostra les seves aportacions des de les planes del "Diari de Barcelona", "Tele/Exprés", o revistes com el "Serra d'Or" i el "Por Favor", i finalment a l'"Avui". Com que la denúncia que exercia de la falta de drets i llibertats durant el franquisme va comportar la censura de molts dels seus dibuixos, el treball de Cesc suggereix més que no pas explicita. I juga molt amb la interpretació del públic.
La Sala Rovira de Barcelona va ser l'espai on Cesc va exposar per primera vegada, quan només tenia 16 anys i encara anava amb pantalons curts. Ara, després de més de 36 anys de trajectòria, el dibuixant Cesc és un dels referents de l'humor gràfic català. Tot i que des del 1989 ja no publica a la premsa diària.

Per sobre de tot, compromès, crític i divertit, les seves aportacions des de les planes del "Diari de Barcelona", "Tele/Exprés", o revistes com el "Serra d'Or" i el "Por Favor", i finalment a l'"Avui", persegueixen més un sentit cívic que no pas les connotacions polítiques, però sense deixar-les de banda.

Pel que fa a les influències, destaca sempre Steinberg i François, a més de la companyia constant de l'obra de Jaume Perich. La denúncia de la falta de drets i llibertats durant el franquisme van comportar la censura de molts dels seus dibuixos. Per això el treball de Cesc suggereix més que no pas explicita. I té molt d'interpretació del públic. 

A més de les vinyetes d'humor s'ha prodigat també en cartells, llibres i anuncis de publicitat. Però la seva capacitat creativa ha fet del seu humor gràfic una expressió cada cop més elaborada des del punt de vista artístic. I això l'ha dut a dedicar-se exclusivament a la pintura. L'experimentació de tècniques i l'ús del color com ha mostrat en els seus últims treballs fets a l'estudi del carrer Còrsega de Barcelona li permeten, segons ell mateix, reflectir ara molt millor la realitat quotidiana que l'envolta.