La revista d'esquerres "El Topo" arriba al número 200, a punt de complir 25 anys
Aquest desembre, la revista "El Viejo Topo" ha arribat al número 200. Nascuda l'any 76, en plena eclosió dels moviments socials després de la mort de Franco, ha mantingut fins avui la flama d'un pensament radical d'esquerres. Al seu costat, i de la mà del mateix editor, l'any que ara entra commemorarà els 25 anys de la revista de literatura "Quimera", una oferta cultural entre acadèmica i divulgativa.
A començaments del 1976 esclatava als carrers de Catalunya el clam a favor de la llibertat, l'amnistia i l'estatut d'autonomia, i també a favor de l'autodeterminació. Mort el dictador, la gent havia perdut la por, però el règim franquista persistia, com va evidenciar la matança de treballadors en una església de Vitòria. Es lluitava per les llibertats elementals, però l'octubre d'aquell any naixia a Barcelona una revista política més radical que reflectia els corrents del Maig del 68 i que volia aplegar les innombrables sensibilitats polítiques que afloraven després de la dictadura. "El Viejo Topo" treia el nom d'un text de Marx sobre la revolució, com el talp, que pot estar anys sota terra i pot emergir en qualsevol moment.
Acabada la reforma política, i malgrat que encara havia de venir l'ensurt del 23-F, Miquel Riera va creure que calia també abordar les mancances culturals de tota mena provocades pel franquisme, i va impulsar la revista "Quimera", que juntament emb l'editorial Montesinos volia divulgar autors no publicats a Espanya.
"El Viejo Topo" va plegar l'any 82, coincidint amb la primera victòria del PSOE, però el desencant amb la reforma política va portar Riera a tornar-lo a publicar, a finals del 1993, 25 anys després del maig francès. I en la línia de la nova etapa de la revista s'inscriu l'editorial del mateix nom, que busca connectar amb les noves radicalitats de les noves generacions.
