La Reserva Federal dels EUA eleva un 0,25% els tipus d'interès, la primera pujada en 4 anys
No hi ha hagut sorpreses i la Reserva Federal nord-americana ha decidit augmentar els tipus d'interès un quart de punt, fins a l'1,25%, després de detectar senyals de recuperació econòmica. Aquesta és la primera pujada de tipus dels últims quatre anys, segons ha informat l'institut emissor, que espera apujar els tipus gradualment durant el 2005. S'espera que aquest any es creïn un milió dos-cents mil llocs de treball als Estats Units.
Des que l'any 2001 es van començar a rebre indicis d'una recessió, la Reserva Federal havia afluixat la seva política monetària per tal d'estimular el consum, que representa el 70% del producte interior brut nord-americà.
El vicepresident segon espanyol i ministre d'Economia, Pedro Solbes, veu la pujada dels tipus d'interès aplicada per la Reserva Federal com el començament d'un nou cicle. Fins ara la tendència del preu del diner era a la baixa; la decisió del Banc Central dels Estats Units pot representar un punt d'inflexió.
Així, després de quatre anys sense tocar el preu del diner, la Reserva Federal nord-americana, que dirigeix el totpoderós Alan Greenspan, ha tret el peu de l'accelerador i ha augmentat un quart de punt els tipus d'interès, fins a l'1,25%.
La mesura es justifica per l'aparició de dades que abonen el creixement de l'economia nord-americana i per frenar la inflació.
Segons Scott McClellan "el tipus d'interès i la inflació continuen en els nivells més baixos de la història". "La nostra economia és forta, i cada vegada ho és més, gràcies a les polítiques que el president porta a terme", ha afegit.
Dubtes entre els economistes
Però alguns economistes dubten de la visió tan optimista de l'economia que dibuixen la Reserva Federal i la Casa Blanca. L'economista Julianne Malveaux ha explicat: "Quan tens la Reserva Federal parlant constantment sobre la fortalesa de l'economia i tens 43 milions de nord-americans sense assegurança mèdica i quan tens l'índex d'atur força alt, especialment entre els afroamericans i els llatins, estàs enmig d'una contradicció."
Mentrestant, els experts estan dividits sobre si, a curt termini, hi haurà un augment de la cotització del dòlar. Per alguns, això dificultaria les exportacions nord-americanes i, de rebot, agreujaria el dèficit comercial. Per altres, un augment de la cotització de la moneda faria més atractius i rendibles les inversions fetes amb dòlars.
El comunicat de la Reserva Federal obre la porta a nous augments del preu del diner. L'aparició de l'adjectiu "mesurat" fa pensar que els augments futurs poden ser d'un quart de punt. Però Greenspan ja ha avisat que, per controlar els preus, està disposat a actuar amb contundència.
