La República Txeca podria celebrar eleccions anticipades a la tardor

Conservadors i socialistes han arribat a aquest acord després que el primer ministre no va superar dimecres una qüestió de confiança. El Parlament decidirà el 16 d'agost la data de dissolució i la data per a la convocatòria dels comicis.
La República Txeca podria celebrar eleccions anticipades a la tardor
Praga

La República Txeca podria celebrar eleccions anticipades a la tardor

Conservadors i socialistes han arribat a aquest acord després que el primer ministre no va superar dimecres una qüestió de confiança. El Parlament decidirà el 16 d'agost la data de dissolució i la data per a la convocatòria dels comicis.
Redacció
El primer ministre txec, Jiri Rusnok, al Parlament. (Foto: Reuters)

El primer ministre txec, Jiri Rusnok, al Parlament. (Foto: Reuters)

La República Txeca celebrarà eleccions anticipades probablement a la tardor per intentar superar l'actual crisi política que ha fet caure dos governs en dos mesos. Conservadors i socialistes han arribat a aquest acord després que el primer ministre no va superar dimecres una qüestió de confiança.

El Parlament decidirà el pròxim 16 d'agost, en una sessió extraordinària, la data de dissolució i la convocatòria d'eleccions anticipades. Hauran passat dos mesos des de l'elecció de l'últim govern. Per dissoldre el cambra es requereix una majoria qualificada de tres cinquenes parts, límit que superaran sense problemes els socialdemòcrates, els conservadors del TOP 09 i els comunistes, que són partidaris de l'avançament electoral.

L'executiu tecnòcrata, successor del gabinet conservador liderat per Petr Nečas, governava des de feia tot just 60 dies. Havia intentat aplicar, sense èxit, algunes mesures de redreçament econòmic després de dos anys de recessió. Però amb un suport molt precari al Parlament, el govern no ha aconseguit sobreviure.

La convocatòria d'eleccions és vista com l'única alternativa per acabar amb la inestabilitat política després de la desintegració de l'antiga coalició de govern de centre dreta, origen de la crisi per les acusacions de tràfic d'influències i d'abús de poder. Aquest gabinet va ser substituït per l'actual, nomenat pel president xec, Milos Zeman, i format per "experts". No tenia el suport de la majoria parlamentària.

Tot i això, aquest segon govern ha servit per reconduir la situació fins a la celebració de noves eleccions. Els membres de l'executiu dimitiran en les pròximes hores, però continuaran al capdavant del país de forma interina fins que surti un nou equip de les urnes.