La renúncia que moltes dones han de fer per la logística familiar

La violència masclista és una de les grans xacres contra les dones. Però, també, una llarga llista de desigualtats. Per exemple, els homes treballen dues hores al dia sense cobrar i les dones, gairebé quatre.

Les dones assumeixen molta més feina a casa, sobretot cuidant els nens o la gent gran, en part per la manca de prestacions socials.

Espanya té la baixa per maternitat més curta d'Europa: 16 setmanes. A Portugal, en són 30. A Alemanya, més d'un any. I, a Finlàndia, tres anys de permís. A més, s'han eliminat les ajudes universals per tenir fills, i ara només hi ha els 100 euros mensuals a les mares treballadores fins que els fills tenen 3 anys.

Pel que fa a la gent gran, ingressar en una residència costa uns 2.000 euros al mes i hi ha més de 17.000 persones en llista d'espera per a ajudes públiques. Això fa que moltes persones dependents es quedin a casa, les ajudes no arriben i qui acaba assumint-ne la cura són les dones.

Aquests són només uns exemples:

Ha après a organitzar-se

"El meu company marxa a les 7 o una mica abans. Per tant, jo estic sola amb els nens, i jo treballo jornada reduïda per recollir els nens a l'escola i extraescolars i tal." Les vegades que, per exemple, ell està de viatge o així, doncs ho faig tot jo."

 Per què funciona així?

"Jo crec que és més un tema de rols adquitits que no un tema genètic. També és més fàcil per la dona, no sé si això és positiu que negatiu. Que la dona agafi jornades reduïdes és molt més habitual i llavors això, ja és una cadena, no?"

Tens sensació de renúncia?

"Jo en el meu cas, i en el de moltes altres dones. Hem rebaixat. Hem rebaixat per poder-nos ocupar dels nens, per poder organitzar una mica, perquè no sigui un caos. I jo tinc la intenció de tornar a estar al 100%, ara quan siguin una mica més autònoms. I això passa per donar-los autonomia, no? ...Mira, una que reclama..."

S'ocupava dels sogres

"Clar, entre ser infermera i viure a prop d'ells, doncs me'n cuido més jo. Bé, me'n cuidava més jo. El meu marit també s'hi ha implicat més. I i els altres germans també he fet que s'impliquessin una miqueta més ells. I llavors, no tant, la càrrega és per mi sola."

És genètic o cultural?

"És la dona la que pensa més amb l'endemà, què és el que ha de deixar fet".

"Jo crec que vé donat. No si es vol o no es vol. Jo crec que vé donat per si ets home o ets dona. Sigui perquè estem fetes d'aquesta manera, les dones, i els homes estan fets de l'altra manera."

Com t'ho fas?

"Des de que ja sóc mare.  Y mare, sola, treballadora... Ja he renunciat al meu temps lliure. L'ofereixo als meus, als meus nens."

"Els petits em diuen, 'mares, ets forta, una dona treballadora'."

 L'home no és lluitador?

"L'home també és lluitador però la dona sap organitzar millor que l'home..."

"Jop tinc 4 nens i m'agradaria que entre l'home i la dona fos tot igual. La igualtt per a trabajar, igualtat per a comprar, igualtat per a fregar, per a netejar... i per a fe rtot el que fa la dona. Tenim que ser iguals en tot, dins i fora de casa."

Han estat 2 anys fora per la feina del marit?

"A veure.... he tingut una mica la sensació de renúncia a nivell professional, sobretot perquè els primers mesos tot és molt nou, no t'avorreixes, però quan ja portes un temps més assentada i tot torna a la seva rutina. Doncs aleshores sí que trobes com una buidor, no? Una buidor professional."

Ella no va buscar feina a l'estranger.

"Si hagués estat al revés, hi hauria hagut una logística familiar, però jo crec que ell hagués buscat feina i haguéssim optat per algú que cuidés els nens mentre nosaltres estiguéssim treballant. // En el meu cas, jo preferia...potser és el sacrifici una mica de dona, no? Que portem totes a dintre...I pels fills,a vegades fas tot i de vegades, massa, doncs...decideixes estar-hi tu i fer-ho tu tot."

Fa un mes que torna a buscar feina