La reforma del Senat, un cop més, a debat

Les funcions que el Senat té avui en dia són, sobretot, de competències pensades per a una cambra territorial de supervisió sense poder directe. Aquestes funcions van ser concebudes el 1978 representant una Espanya provincial, i no tant de comunitats autònomes.
La reforma del Senat, un cop més, a debat
Madrid

La reforma del Senat, un cop més, a debat

Les funcions que el Senat té avui en dia són, sobretot, de competències pensades per a una cambra territorial de supervisió sense poder directe. Aquestes funcions van ser concebudes el 1978 representant una Espanya provincial, i no tant de comunitats autònomes.
Catalunya Ràdio Actualitzat
Imatge d'arxiu del Senat en una jornada de portes obertes. (Foto: EFE)

Imatge d'arxiu del Senat en una jornada de portes obertes. (Foto: EFE)

Pel que fa a les funcions d'integració territorial, el Senat ha d'autoritzar la intervenció estatal en les comunitats autònomes, però això no ha passat mai. També ha de donar el vistiplau a una possible llei d'harmonització autonòmica. Aquest cas s'ha donat una sola vegada. El Senat és l'encarregat d'iniciar la tramitació legislativa dels fons de compensació territorial, però després, no hi decideix res.

Pel que fa a les competències en legislació, el Senat és la cambra de segona lectura. Joan Vintró, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, n'explica la utilitat pràctica: "Si el Senat modifica el text del Congrés, el text retorna al Congrés i el Congrés és qui té l'última paraula per dir si accepta allò que ha modificat el Senat. Per tant és una cambra de segona lectura amb una posició de subordinació al Congrés dels Diputats"

En el vessant d'impuls i control polític, el Senat fa preguntes, interpel·lacions i crea comissions d'estudi però no intervé ni en el procediment d'investidura ni en una hipotètica moció de censura.

Els partits són conscients d'aquesta realitat, però no actuen perquè PP i PSOE no es posen d'acord en les funcions i en la composició d'un nou Senat que, a més, obligaria a reformar la Constitució.

Els senadors haurien de representar les comunitats autònomes, i, aquí es planteja un primer dilema que Vintró mira de clarificar amb les següents preguntes: "Qui els elegeix? Els governs autonòmics? Els Parlaments autonòmics? Els ciutadans, de manera mixta?"

Segons Vintró, les funcions que hauria d'assumir un Senat amb força autonòmica han de ser "d'interès autonòmic, de decisions que afecten la posició de les comunitats autònomes". I es pregunta "en quins punts el Senat ha d'intervenir? Amb quins poders? Amb poder de veto? El poder de veto absolut? El poder de veto suspensiu?"

Jordi Matas, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, diu que "no hem d'oblidar que aquelles forces que es poden considerar més centralistes o més espanyolistes també governen en moltes comunitats autònomes. Per tant, jo crec que aquestes formacions polítiques, estem parlant bàsicament del Partit Popular, poden tenir un interès que allò que realment afecti les comunitats autònomes sigui debatut, revisat i aprovat per una cambra de representació territorial."

La possibilitat de tancar el Senat també és viable. És la fórmula, per exemple, que han triat països com Dinamarca o Nova Zelanda que tenien un Senat que van abolir.

Matas explica que "hi ha molts països que són unicamerals i no passa res, Espanya també va ser-ho durant la Segona República, per tant no hi ha cap inconvenient perquè un Parlament sigui unicameral. El Senat només tindria sentit i només té sentit en els estats democràtics contemporanis quan es tracta del que s'anomena una segona cambra territorial".