La rectora del UAB demana al nou govern espanyol una llei marc que doni més autonomia i flexibilitat a les universitats

La rectora del UAB demana al nou govern espanyol una llei marc que doni més autonomia i flexibilitat a les universitats

La rectora del UAB demana al nou govern espanyol una llei marc que doni més autonomia i flexibilitat a les universitats

Carme Molinero, Margarida Arboix i Borja de Riquer, durant la roda de premsa del 5 de juny de 2018 (horitzontal).

Carme Molinero, Margarida Arboix i Borja de Riquer, durant la roda de premsa del 5 de juny de 2018 (horitzontal).

ACN Barcelona.-La rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Margarida Arboix, ha demanat al nou govern espanyol una llei marc que doni més autonomia flexibilitat a les universitats. Considera que la legislació actual no deixa que les universitats s'organitzin amb prou autonomia i per exemple, només la gestió d'un títol nou, pot arribar a comportar tràmits de fins a 2 anys de durada. Per Arboix, la societat actual i els canvis que s'estan vivint requereixen una gestió ''molt més àgil i molt més transparent'' que actualment no és possible. Arboix ha fet aquesta reivindicació en la presentació dels actes de celebració del 50è aniversari de la UAB que se celebra enguany, on també ha lamentat que la situació política ha provocat anar ''molt enrere'' en el camp de la llibertat d'expressió ja que creu que no és possible celebrar debats amb idees contràries dins el mateix Campus.

Per Margarida Arboix, el sistema actual és totalment intervencionista per part de les autoritats ja que indiquen ''fins i tot'' com s'ha de constituir el claustre i el consell de govern de la universitat. En aquest sentit, per la rectora de la UAB, que gestionar un nou títol pugui suposar un periple de dos anys en què es passa per com a mínim tres o quatre estaments diferents, dificulta la flexibilitat i la rapidesa que els temps actuals requereixen al sistema i per això creu que la llei ha de ser ''marc'' i dotar d'autonomia als centres perquè es puguin autogestionar. ''Som un burro de càrrega'', ha dit Arboix, que augura que si no es trenca amb la gestió actual, ''difícilment avançarem''.Arboix considera que les societats estan vivint transformacions que exigeixen ''noves formes d'educació'' i també ''noves competències'' per la qual cosa les universitats ''han d'estar allà''. Per això reclama que cal que la universitat hi doni resposta ràpida únicament possible amb aquesta autonomia que defensa. Així, Arboix creu que les universitats cada vegada seran més interdisciplinàries i que els nous estudis s'hauran de gestionar de manera coordinada entre diferents facultats, un fet que ja est dona ara en què determinades titulacions depenen de fins a 8 facultats diferents Per això creu que els departaments monotemàtics d'àrea aniran prenen noves formes i per fer-ho possible, caldrà implicar ''noves formes de funcionament'' que impliquen una reformulació de la governança.Per la rectora de la UAB, aquest és un dels reptes de les universitats en general, però també de l'Autònoma que celebra aquest 2018 els 50 anys de la seva creació, un aniversari a partir del qual s'ha plantejat el futur en un pla estratègic participatiu 2018-2030. En aquest projecte, es vol implicar tota la comunitat universitària per reflexionar com ha de ser la UAB els propers anys, quins reptes afronta en tots els àmbits, ja sigui de docència, recerca, programació o transferència i internacionalització. Retrocés en llibertat d'expressióMargarida Arboix també ha lamentat que el context polític i social actual ha provocat que la universitat en general, però la UAB en particular, tingui dificultats per generar debat i poder organitzar-lo amb persones d'idees contraposades. Arboix ha posat d'exemple que quan entitats com Societat Civil Catalana organitza alguna conferència o xerrada, el sector més independentista li demana que el suspengui, i quan és el sector independentista qui organitza algun esdeveniment, són els sectors més espanyolistes qui li fan la mateixa petició. Arboix ha lamentat que la situació política actual impedixi generar aquest debat amb posicions diferents .''Això és molt difícil'', ha reconegut Arboix, que considera que és ''un reflex de la societat''. Per la rectora de la UAB, la universitat hauria de ser un espai per tenir a debat diferents postures, cultures, ideologies de la societat, i actualment no ho veu possible. Per això, ha defensat treballar per fer aquest debat ''franc, obert'' i que cadascú ''pensi el què vulgui. En un sentit similar, Arboix ha reconegut que la unitat de mediació que es va posar en marxa per resoldre els conflictes entre l'equip de govern i els estudiants ha funcionat molt positivament. Arboix defensa els instruments propis de la universitat abans d'utilitzar la justícia. La celebració dels 50 anysEl 6 de juny del 1968 és la data fundacional de la Universitat Autònoma de Barcelona. VA ser aquell dia en què la nova institució acadèmica va sortir al BOE. Aleshores hi havia la Facultat de Filosofia i Lletres, Medicina i Economia i Empresa. 50 anys hi ha 15 facultats i escoles, 5 unitats docents hospitalàries i 98 titulacions de grau ofertes. Per recordar la història de la universitat, la UAB ha editat un llibre de la mà dels historiadors Carme Molinera i Borja de Riquer. Amb el títol 'L'Audàcia del coneixement. 50 anys UAB', l'obra ha implicat la feina de més de cinquanta persones. Borja de Riquer ha destacat que ha estat fàcil trobar els testimonis que van fer possible crear aquesta universitat nova en una ''situació excepcional''. De Riquer, que és a la UAB des de 1969, destaca que tothom qui s'hi va bolcar venia ''de la vella universitat'' i per tant, en coneixia els defectes, cosa que va provocar que s'intentessin evitar. Destaca que la qüestió de la ''catalanitat'' no va ser cap ''cavall de batalla'' perquè ja venia assumida i que no va tenir, almenys coma professor, cap problema per exercir en català. Recorda l'etapa com ''apassionant'' i n'ha destacat, d'entre tots els records, que va ser la primera institució pública que es va manifestar, aquella època encara franquista, a favor de les llibertats polítiques i l'amnistia. Per De Riquer, era un ''autèntic desafiament'' ja que les institucions privades ja n'havien fet però no pas institucions finançades amb diner públic. Per això, es va produir una ''reacció autoritària'' i recorda que amb el govern d'Arias Navarro va estar a punt ''de desaparèixer'' perquè ''no es controlava'' i era ''el referent hostil al règim''. El primer acte de celebració dels 50 anys és aquest dimecres a la UAB, on es presentarà el llibre i es farà un diàleg entre Margarita Arboix i Rafael Garesse, rector de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). Durant aquest any però, s'investiran també cinc doctors ''honoris causa'' extraordinaris: Caddy Adzuba, Marie-Paule Kieny, Jaume Plensa, Lisa Randall i Joaquim Maria Puyal. El curs vinent, dedicat a les persones refugiades, l'obrirà Òscar Camps, fundador de Proactiva Open Arms, amb la conferència inaugurant que tindrà lloc a la Unitat Docent de la Facultat de Medicina de la UAB, a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.