La reconstrucció del patrimoni sirià pot tenir un efecte cohesionador en un país tan divers

La reconstrucció del patrimoni sirià pot tenir un efecte cohesionador en un país tan divers
Damasc

La reconstrucció del patrimoni sirià pot tenir un efecte cohesionador en un país tan divers

Redacció
Palmira vista general

Palmira vista general

La guerra a Síria està tenint uns efectes evidents sobre la població. I també en el patrimoni del país. Un patrimoni arqueològic i artístic extraordinari ja que, justament, en aquesta zona del planeta, hi va haver transformacions culturals i s'hi van originar i van passar moltes civilitzacions. Per això ens podem trobar amb restes perses, romanes, medievals, de l'Islam...

Els danys que han sofert són especialment rellevants perquè al conflicte entre el govern i els rebels s'hi ha de sumar la destrucció sistemàtica provocada amb la irrupció d'Estat Islàmic i el pillatge fomentat per les xarxes de tràfic internacional d'obres d'art.

 

Els equips d'arqueòlegs catalans que van treballar a la zona abans del conflicte segueixen molt pendents de l'evolució d'aquesta destrucció del patrimoni. Són especialistes en l'estudi de les primeres societats agrícoles que van aparèixer per primer cop en aquesta zona.

Defensen que la riquesa del patrimoni sirià té, afegit, un efecte cohesionador en un país amb molta diversitat social i cultural. I la construcció de la pau hauria de passar, també, per la reconstrucció del patrimoni com a element unificador del país.

Juan José Ibáñez, arqueòleg de CSIC, explica que el patrimoni siri és d'una gran importància universal i també d'una gran importància com a element d'identitat nacional.

Isber Sabrine és un estudiant sirià que fa el doctorat al CSIC i ha impulsat una ONG des d'aquí que intenta protegir el patrimoni perquè sigui un instrument de diàleg per aconseguir la pau. Busca, sobretot, la complicitat de la gent del país. Un islam conciliador, molt diferent del que prodiga Estat Islàmic.

Devastació a Alep

Les destrosses al centre històric d'Alep, la segona ciutat de Síria, evidencien els efectes de la guerra en el patrimoni. Els atacs de l'exèrcit d'Al-Assad per recuperar la ciutat de les tropes rebels han assolat la mesquita Omeia, del segle VIII, una de les més antigues del món.

 

El seu famós minaret ja va quedar destruït el 2013. Ara, un 30% del casc antic està totalment arrasat, incloent-hi un dels mercats coberts més importants del món.

Sovint, el govern d'Al-Assad ha desviat la mirada internacional cap a la destrucció que està provocant la irrupció del jihadisme en el conflicte. Tot el món va poder veure el concert organitzat per Rússia i el règim quan va recuperar l'antiga ciutat de Palmira per primer cop.

Aleshores, ja es va comprovar que els danys provocats deliberadament per part dels islamistes havien estat abundants. Els més coneguts, el teatre romà, el Tetrapil o el temple de Bel. La ciutat va tornar a caure en mans d'Estat Islàmic i s'ha recuperat a primers de març. Ara és el moment de fer recompte exhaustiu dels danys.

 

El tercer focus de destrucció és el pillatge. Peces de museus i excavacions en llocs arqueològics, com a les ruïnes romanes d'Apamea, plenes de forats fets pels furtius que aconsegueixen una mínima font d'ingressos, però que nodreixen el mercat negre.

Juan José Ibáñez explica que hi ha una xarxa internacional que blanqueja aquests objectes i que els introdueix en els canals dels col·leccionistes i les grans subhastes.

Durant dues dècades, el Departament d'Arqueologia Prehistòrica de la UAB ha investigat al jaciment de Tell Halula, a la conca de l'Eufrates, al nord de Síria.

Miquel Molist, arqueòleg de l'UAB, explica que moltes de les grans revolucions de la humanitat: l'agrícola, la urbana, la medieval... tenen un registre material en aquells països del Pròxim Orient.

El seu equip va haver d'abandonar el jaciment quan va començar la guerra. Però tenien part del que s'havia trobat a Barcelona, on han pogut seguir estudiant les primeres societats agrícoles que van sorgir a la zona. És un patrimoni històric i documental, més que artístic, però igualment important.

És aquest patrimoni tan divers el que pot ajudar a cohesionar un país amb població també molt diversa quan arribi la pau.  

VÍDEOS RELACIONATS