La rebaixa de la quota basca dinamita la reforma del finançament autonòmic
L'acord PP-PNB irrita alguns dels experts de la comissió que ha de presentar propostes per millorar el sistema
Tres mesos després d'iniciar els seus treballs, la comissió d'experts en finançament autonòmic comença a fer aigües. Les perspectives d'arribar a un acord satisfactori eren escasses, però el pacte entre el govern espanyol i el PNB per rebaixar la quota basca les ha acabat d'enterrar. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i el conseller d'Hisenda i Economia basc, Pedro Azpiazu, han firmat aquest dimecres a Madrid l'acord sobre la quota basca.
El representant d'Astúries ja ha presentat la seva dimissió en considerar que aquest acord, gestat d'esquena a la comissió, la converteix en irrellevant. Del mateix parer és el representant balear, Guillem López Casasnovas. En una entrevista a "Els matins", ha qualificat el pacte de "disbarat" i admet que la Generalitat va fer bé de no voler participar formalment en les negociacions.
El finançament per habitant, al País Basc, és el doble que el de la mitjana de comunitats. Per això, aprofitant la reforma, alguns experts van posar sobre la taula, per primera vegada, la necessitat que el País Basc i Navarra, que gaudeixen d'un sistema específic, aportessin diners al sistema ordinari per contribuir a la solidaritat. La rebaixa de la quota basca -1.400 milions durant els pròxims cinc anys- dinamita aquesta possibilitat. I, al mateix temps, redueix els fons disponibles per millorar el finançament de les altres comunitats.
Les tensions s'han acabat d'accentuar amb la proposta d'un dels experts de crear un recàrrec sobre l'IVA que es destinaria a les autonomies. Implicaria més corresponsabilitat fiscal, però a canvi de reduir el poder adquisitiu dels ciutadans.
