La Rambla: 656 empadronats, però poc més de 200 hi viuen

Així viuen els poc més de 200 veïns que queden a la Rambla de Barcelona
La Rambla: 656 empadronats, però poc més de 200 hi viuen
Barcelona

La Rambla: 656 empadronats, però poc més de 200 hi viuen

Així viuen els poc més de 200 veïns que queden a la Rambla de Barcelona
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

A la Rambla de Barcelona hi ha empadronades 656 persones en els 168 edificis que hi ha al passeig, però algunes fonts apunten que en realitat n'hi viuen moltes menys: probablement no passen de 200. La inseguretat, però sobretot l'excés de turistes, són les principals preocupacions dels pocs veïns que queden al passeig més representatiu de la ciutat.

L'Equip Km-Zero, dirigit per l'arquitecta Itziar González, ha repassat un per un els edificis de la Rambla i hi ha trobat molts menys veïns dels que diu el cens:

"Vam trobar que, efectivament, hi havia molts pisos tancats on segurament hi ha una família empadronada."

"Hauríem de veure quantes persones estan empadronades en habitatge i quantes estan empadronades en activitat econòmica, a baix. Potser descobrim que hi ha alguns treballadors empadronats en aquests àmbits o podria haver-hi altres qüestions."

Notícia relacionada: Nou projecte per a la Rambla: voreres més amples i un carril de circulació per sentit

 

El despoblament de la Rambla no és nou, fa dècades que molts pisos es van buidar per convertir-se en despatxos, edificis sencers es van transformar en hotels i les botigues de sempre, en restaurants i franquícies.

 

 

A mesura que baixem per la Rambla, la inseguretat passa a ser una de les principals preocupacions dels veïns. Pau Bosch, que hi viu des de fa 14 anys i té una gran terrassa amb vistes a la plaça Reial, ens enumera els problemes:

"La violència, la quantitat de gent sense sostre i, sobretot, el consum de drogues: es punxen davant de casa meva. La prostitució també és una cosa molt negativa. La meva germana ha estat un fet determinant per intentar buscar un altre barri."

 

 

També apunta un altre dels motius que fa que hi hagi menys veïns dels que hi cabrien:

"Hi ha una gran quantitat d'habitatges en desús o desocupats perquè el propietari no ha fet cap inversió perquè siguin habitables. Jo, per exemple, tinc al costat un veí que té un edifici amb 36 habitatges on només viu una senyora, perquè el propietari ha comprat l'edifici per poder llogar els locals i no està apte per habitar."

Miquel Moncho Duarte viu a la Rambla dels Caputxins des de l'any 1949. Com diu ell mateix, és gairebé "una relíquia com a a veí de la Rambla".

A l'edifici on viu, davant del Teatre Principal, hi ha vuit pisos, sis llogats o per llogar:

"Tots són estrangers, perquè el pis més barat que hi ha aquí val 950 euros. I el volen posar a 1.400 euros."

Són lloguers cars i curts per a gent que passa temporades a Barcelona i vol viure al rovell de l'ou. El Miquel ja no en té ganes:

"Jo ja no hi passejo. Si vaig amb el carro de la compra a les 9 del matí, tot funciona. Si hi vaig a partir de les 12 o les 12.30, això és... anar esquivant."

Confessa que, si pogués, marxaria. En canvi, Eva Reixach, que fa 9 anys que viu a la Rambla, no canviaria el seu pis a tocar de Colom:

"Tu ets de la Rambla perquè t'agraden els seus inconvenients i els seus avantatges, i la seva gent, i tot. Per a mi té un encant que em costa d'explicar. Quan estic fora i torno dic: 'Ja soc a casa'."

 

TEMES:
Urbanisme

ÀUDIOS RELACIONATS