La ràdio i la televisió públiques gregues deixen d'emetre després de setanta-cinc anys d'història
Un cop s'ha acabat la programació d'aquest dimarts, la ràdio i la televisió públiques gregues han deixat d'emetre després de setanta-cinc anys d'història. El govern grec ha decidit el tancament immediat de l'ens i ha anunciat que el reobrirà més endavant amb molt menys personal. Els treballadors de l'ens, uns 2.600, que han estat acomiadats, han ocupat la seu per reclamar al govern que garanteixi el dret dels ciutadans a la informació.
RedaccióActualitzat
La radiotelevisió pública de Grècia, ERT, ha deixat d'emetre aquesta mitjanit, de manera fulminant, per ordre del govern d'Atenes. Era la fi de 75 anys d'història, i, d'aquesta manera, Grècia es convertia en el primer país europeu que no té ràdio i televisió públiques.
Així, doncs, un cop ha acabat la programació d'aquest dimarts, ERT ha deixat d'existir. Per expressar la seva disconformitat, els 2.600 treballadors de la ràdiotelevisió pública grega s'han tancat a la seu de l'emissora mentre milers de persones es manifestaven al carrer contra el tancament de l'ens. Les cadenes privades, per la seva banda, han fet vaga al vespre i, avui, dimecres, molts diaris no han sortit al carrer.
Un tancament, a més, que ha deixat sense televisió moltes illes on no arriben els canals privats.
El govern anuncia el tancament immediat
Unes hores abans que el principal centre emissor, situat al cim del turó Himet, a Atenes, deixés de repetir el senyal, el govern n'ha anunciat el tancament immediat, sense avís previ, i ha avançat que es crearà un organisme públic, "tan aviat com sigui possible", que disposi de "molt menys personal" per substituir-lo. Els 2.600 treballadors de l'ens han estat acomiadats, però el govern ja els dit que qui vulgui treballar en el nou organisme podrà presentar la seva candidatura per aspirar a formar part de la plantilla.
Els treballadors, que s'han mostrat disposats a organitzar l'autogestió, reivindiquen que el dret a la informació és un dret fonamental dels ciutadans i critiquen l'executiu per dir que l'ens és massa car. Segons els sindicats, així es compleixen les exigències de la troica de suprimir 2.000 places de funcionaris abans de final de mes.
Decisió unilateral de Samaràs
Aquest tancament ha estat una decisió unilateral del primer ministre, el conservador Andónis Samaràs. Els dos socis del govern, els socialdemòcrates del Pasok i l'esquerra moderada de Dimar, no han signat el decret que reafirma la decisió. Això, segons alguns experts, converteix la decisió en paper mullat. De fet, aquestes dues formacions han anunciat que rebutjaran la proposta un cop es presenti al Parlament, fet que deixaria Samaràs en una situació de solitud que faria trontollar el govern.
La ERT no era un model de gestió, però sí un exemple de servei públic. La ràdio i la televisió públiques gregues tenien índexs d'audiència baixos, però complien la veritable funció d'un ens de radiotelevisió públic: sustentaven la cultura del país i servien d'eix cohesionador nacional a l'interior i a l'estranger.
El govern diu que d'aquí a tres mesos s'obrirà un nou canal. Encara no se sap quantes persones hi treballaran ni quant temps pot trigar el procés de reconversió. Alguns mitjans locals, citant fonts governamentals, apunten que el nou organisme tindrà uns 700 treballadors, davant dels més de 2.600 que té actualment. Per cada treballador considerat excessiu als mitjans de comunicació públics, es faran noves contractacions en altres sectors més necessitats de personal, com ara hospitals i altres serveis de l'administració pública, ha informat un portaveu del govern.
Una televisió més moderna
El nou organisme reforçarà els serveis per satèl·lit i les tecnologies modernes, amb l'objectiu de ser un instrument de promoció del país i d'oferir informació als grecs que viuen a l'estranger (prop de la meitat de la població). Mentre no es creï aquest nou ens, els ciutadans quedaran exempts de pagar el cànon mensual.
Precisament aquest mateix dimarts, el Butlletí Oficial de l'Estat ha publicat un decret de l'executiu grec que permet el tancament provisional o definitiu de la radiotelevisió pública. En saber la decisió del govern, els treballadors han ocupat els estudis dels tres canals de televisió i de les emissores de ràdio que formen ERT.
Així, doncs, un cop ha acabat la programació d'aquest dimarts, ERT ha deixat d'existir. Per expressar la seva disconformitat, els 2.600 treballadors de la ràdiotelevisió pública grega s'han tancat a la seu de l'emissora mentre milers de persones es manifestaven al carrer contra el tancament de l'ens. Les cadenes privades, per la seva banda, han fet vaga al vespre i, avui, dimecres, molts diaris no han sortit al carrer.
Un tancament, a més, que ha deixat sense televisió moltes illes on no arriben els canals privats.
El govern anuncia el tancament immediat
Unes hores abans que el principal centre emissor, situat al cim del turó Himet, a Atenes, deixés de repetir el senyal, el govern n'ha anunciat el tancament immediat, sense avís previ, i ha avançat que es crearà un organisme públic, "tan aviat com sigui possible", que disposi de "molt menys personal" per substituir-lo. Els 2.600 treballadors de l'ens han estat acomiadats, però el govern ja els dit que qui vulgui treballar en el nou organisme podrà presentar la seva candidatura per aspirar a formar part de la plantilla.
Els treballadors, que s'han mostrat disposats a organitzar l'autogestió, reivindiquen que el dret a la informació és un dret fonamental dels ciutadans i critiquen l'executiu per dir que l'ens és massa car. Segons els sindicats, així es compleixen les exigències de la troica de suprimir 2.000 places de funcionaris abans de final de mes.
Decisió unilateral de Samaràs
Aquest tancament ha estat una decisió unilateral del primer ministre, el conservador Andónis Samaràs. Els dos socis del govern, els socialdemòcrates del Pasok i l'esquerra moderada de Dimar, no han signat el decret que reafirma la decisió. Això, segons alguns experts, converteix la decisió en paper mullat. De fet, aquestes dues formacions han anunciat que rebutjaran la proposta un cop es presenti al Parlament, fet que deixaria Samaràs en una situació de solitud que faria trontollar el govern.
La ERT no era un model de gestió, però sí un exemple de servei públic. La ràdio i la televisió públiques gregues tenien índexs d'audiència baixos, però complien la veritable funció d'un ens de radiotelevisió públic: sustentaven la cultura del país i servien d'eix cohesionador nacional a l'interior i a l'estranger.
El govern diu que d'aquí a tres mesos s'obrirà un nou canal. Encara no se sap quantes persones hi treballaran ni quant temps pot trigar el procés de reconversió. Alguns mitjans locals, citant fonts governamentals, apunten que el nou organisme tindrà uns 700 treballadors, davant dels més de 2.600 que té actualment. Per cada treballador considerat excessiu als mitjans de comunicació públics, es faran noves contractacions en altres sectors més necessitats de personal, com ara hospitals i altres serveis de l'administració pública, ha informat un portaveu del govern.
Una televisió més moderna
El nou organisme reforçarà els serveis per satèl·lit i les tecnologies modernes, amb l'objectiu de ser un instrument de promoció del país i d'oferir informació als grecs que viuen a l'estranger (prop de la meitat de la població). Mentre no es creï aquest nou ens, els ciutadans quedaran exempts de pagar el cànon mensual.
Precisament aquest mateix dimarts, el Butlletí Oficial de l'Estat ha publicat un decret de l'executiu grec que permet el tancament provisional o definitiu de la radiotelevisió pública. En saber la decisió del govern, els treballadors han ocupat els estudis dels tres canals de televisió i de les emissores de ràdio que formen ERT.
