La quota basca duplica el finançament per habitant d'Euskadi
Comunitats com Andalusia o el País Valencià reclamen que s'aprovi de manera immediata el nou model de finançament, que ja s'hauria d'haver renovat el 2014
L'aprovació de la nova quota basca, que era un dels requisits del PNB per votar a favor dels pressupostos generals de l'Estat, ha tornat a aixecar crítiques i recels per la diferència entre el que reben els habitants de les comunitats amb règim foral i les del règim comú.
En el cas del País Basc, amb el càlcul basat amb les mateixes competències i mateix esforç fiscal, el finançament per habitant és de 4.170 euros. Són dades del 2013, les últimes disponibles.
En canvi, els habitants de la resta de comunitats, les anomenades de règim general, reben, de mitjana, menys de la meitat de diners: poc més de 2.030 euros per habitant.
Andalusia i el País Valencià, molt crítiques
La revisió de la quota basca ha tornat a aixecar polèmica en algunes comunitats. Els socialistes Susana Díaz o Ximo Puig encapçalen la revolta, tot i que el PSOE hi hagi votat a favor.
Díaz ha tornat a exigir al govern espanyol que no s'oblidi de la resta de comunitats i aprovi de manera immediata el nou model de finançament, que ja s'hauria d'haver renovat el 2014.
En la mateixa línia s'hi ha referit el líder del seu partit, Pedro Sánchez, que mira de calmar els ànims dels barons reclamant a Rajoy que destini més diners perquè les comunitats de règim comú acabin rebent més recursos:
"Hi ha un profund malestar amb el govern d'Espanya. Nosaltres no som un partit que bloquegi el finançament d'una determinada comunitat autònoma. El que diem al govern d'Espanya és que no s'oblidi de les altres 16 comunitats autònomes."
Montoro ja ha deixat clar que vol vincular el finançament als pressupostos de l'any que ve, que espera presentar al gener. I que vol comptar amb el suport del partit socialista. Díaz i Puig ja ultimen les seves propostes per a la reforma del model.
Fins i tot entre els experts considerats més pròxims al govern espanyol hi ha certa divergència. El president de Fedea, Àngel de Fuente, critica, per exemple, el que considera un pacte polític. Segons els seus càlculs, la quota basca ja estava molt calculada a la baixa, fruit, entre altres raons, de la seva no contribució a la solidaritat amb les altres autonomies.
