La QUAM més internacional reflexiona sobre els usos actuals i de futur que podrien acollir les Adoberies de Vic

ACN Vic.-Aquesta setmana Vic torna a acollir la QUAM, una activitat de recerca, debat, formació i producció, especialitzada en l'àmbit de l'art contemporani que per segon any consecutiu es dedica al barri de les Adoberies. A diferència d'edicions anteriors, la QUAM d'enguany té un marcat caràcter internacional, com a conseqüència de la presència d'estudiants, investigadors i professors d'arreu del món, de països tan diversos com Egipte, Xile, Polònia o Itàlia. El director de la QUAM i doctor en Geografia, Francesc Muñoz, ha explicat a l'ACN que l'objectiu del taller és transformar el barri de les Adoberies de Vic en un districte cultural i artístic i buscar la millor manera de fer que "un patrimoni antic es pugui projectar cap al futur". Segons Muñoz, la cultura pot esdevenir un "catalitzador" per un nou urbanisme molt més transversal i multidisciplinari "que contempli altres elements, com per exemple el riu, que fins ara no s'havien tingut en compte". Pel director, la cruïlla entre les diferents procedències dels participants i la varietat de disciplines de les quals provenen aportaran una mirada "profundament renovadora, creativa i innovadora" a les propostes pel barri que es presentaran aquest dissabte a l'ACVic.

Durant el taller que dirigeix el doctor en Geografia i director del Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i el Patrimoni, Francesc Muñoz, s'han conformat grups multidisciplinars que han pogut conèixer sobre el terreny el barri de les Adoberies de la mà, entre d'altres, de l'historiador Pere Casas i de membres del col·lectiu Adoberies A+. La trentena de participants de la QUAM, entre investigadors, professors i alumnes de diverses universitats europees s'han dividit en diversos àmbits, segons ha explicat una de les tutores del taller, l'arquitecta Èlia Hernando. Els àmbits són la connectivitat del barri, el paper que té el riu com un corredor o els diferents usos que es poden donar a les Adoberies, tant temporals com de futur.Henando s'ha mostrat molt sorpresa del nivell dels participants i, en aquest sentit, ha destacat la voluntat dels alumnes d'aportar propostes "realitzables", que després l'administració i els propietaris puguin assumir. Segons Èlia Hernando, un dels aspectes nous a destacar també és un grup d'alumnes que està treballant al voltant del concepte del "mentrestant". Mentrestant no es pugui arribar a invertir per rehabilitar el barri, s'estan pensant propostes temporals que podrien començar a donar vida al barri. Una de les participants, l'arquitecta Sara Caballero, ha explicat a l'ACN que el seu grup s'està focalitzant en buscar experiències d'èxit similars a la que es vol dur a terme a les Adoberies per rehabilitar el barri i evitar que es continuï degradant. De moment ja han investigat algunes intervencions a Itàlia, la que s'ha fet a la Casa Batlló de Barcelona o la del Matadero a Madrid. Per la seva banda, l'urbanista italià Federico Maschio està preparant juntament amb els seus companys algunes propostes al voltant de la connectivitat del barri amb el Museu de la Pell de Vic o en buscar una estratègia perquè "el barri de les Adoberies entri a la ciutat i la ciutat estigui connectada amb el barri". Gavino San ha valorat molt positivament el projecte sobre un barri "amb una història tan interessant" i l'experiència internacional que aporta als participants. Segons ha explicat , "el fet d'haver ajuntat gent de procedències tan diferents amb formacions tan diverses segur que dóna resultats molt interessants". Pel professor Francesc Muñoz, el barri de les Adoberies en el context europeu és un "tresor" que no només pot donar noves vies de desenvolupament local a la pròpia ciutat i noves maneres de mirar Vic i repensar-la, sinó que també pot servir per crear una nova marca en la qual l'art i les manifestacions culturals hi juguin un paper rellevant. De fet, pel professor, la idea és que les Adoberies siguin una part "viva" de la ciutat on hi ha d'haver de tot. "Tant dolent és viure en llocs que només són residencials, com en llocs on només hi ha cultura", ha assenyalat. Per això, el repte del taller és "creuar" les activitats i pensar un nou barri que respecti el patrimoni però que li doni un futur. Durant els primers dies de la QUAM s'han programat ponències per part de l'arqueòloga Montserrat de Rocafiguera i de la regidora d'Urbanisme de l'Ajuntament de Vic, Fabiana Palmero. El primer dia la QUAM va comptar amb la participació del professor de planificació urbanística de la universitat italiana de Pescara, que va parlar de barris que s'han regenerat a altres ciutats europees. O el director artístic de l'ACVic, Ramon Parramon, que es va centrar en intervencions artístiques en espais públics. La dimensió internacional de la QUAM s'aconsegueix mitjançant el programa Collaborative Arts Partnership Programme (CAPP), un projecte d'investigació que gira al voltant de les pràctiques artístiques col·laboratives que compta amb nou socis de sis països europeus. Hablarenarte és el soci de l'Estat que lidera la xarxa de centres formada per ACVic, Centro Huarte (Navarra), Medialab Prado (Madrid) i Tabakalera (Donosti). La QUAM, que conserva l'acrònim sorgit del seu nom original, Quinzena d'Art de Montesquiu, es va dur a terme per primera vegada a Montesquiu (Osona) l'any 1978 quan alguns artistes van organitzar tallers d'arts gràfiques i pintura sota l'impuls de la Diputació de Barcelona. L'esperit de formació que en va motivar l'aparició el va recollir H. Associació per a les Arts Contemporànies, com a entitat que es va fer càrrec d'organitzar la QUAM al 1992, i es manté intacte gairebé 40 anys després. En tot aquest temps, l'esdeveniment ha consolidat el seu paper de promotor d'iniciatives i debat sobre la interconnexió entre art contemporani i educació.

Anar al contingut