La progressiva dissolució de la forma i el camí cap a l'abstracció en Kandinski, a la Pedrera
La Pedrera de Barcelona és l'escenari d'una exposició del pintor rus Vassili Kandinski titulada "La dissolució de la forma. 1900-1920". La mostra exposa 44 obres del pintor, 30 pintures i 14 dibuixos, fetes des dels inicis de la seva trajectòria artística fins al 1920. Les peces mostren la progressiva dissolució de la forma i el camí cap a l'abstracció. Kandinski va esdevenir un dels artistes més influents del primer terç del segle passat. L'exposició del pintor es podrà veure fins al 24 de setembre.
Vassili Kandinski (1866-1944) va ser un dels artistes més influents del primer terç del segle passat, a través de la seva pintura i els seus escrits, i, com ha recordat la comissària de la mostra, Marta Canals, "amb Màlevitx i Mondrian va encapçalar l'avantguarda dels que investigaven els atributs expressius dels materials artístics i es va obrir a l'aventura artística més gran del segle XX: l'abstracció".
L'artista rus es va dedicar a l'art a l'edat de 30 anys després d'abandonar una prometedora carrera judicial. Sota la influència del Jugendstil, el simbolisme i el neoimpressionisme, Kandinski va pintar inicialment obres caracteritzades per l'espontaneïtat i la llibertat d'execució, en què les línies i els punts de color, lluny d'una funció descriptiva, són el resultat d'una simplificació de la composició.
Entre 1903 i 1908 el pintor va viatjar per Europa i el nord d'Àfrica, i la seva obra va reflectir més interès per la llum, i el color va adquirir més protagonisme, en intensificar-se la gamma cromàtica.
De tornada a Murnau, un poble al sud de Munic, el 1908 Kandinski es va concentrar gairebé exclusivament en el paisatge, amb obres que es distingeixen per un sentit cromàtic i en les quals combina tons intensos amb vibrants harmonies de color.
Entre 1909 i 1911, el motiu es redueix a unes línies essencials que permeten encara identificar l'escena o el tema, però una profusió de formes i colors van conduint a la dissolució de la perspectiva i els objectes en la composició.
L'evolució de Kandinski cap a una pintura totalment abstracta va culminar en "Composició VII" (1913), present a Barcelona.
A partir de llavors, Kandinski ja no va pintar imatges del món exterior, sinó esdeveniments de caràcter espiritual: el motiu es va transformar en una existència interior i purament pictòrica, en què les formes abstractes, lliures d'aparences reconeixibles, es van organitzar en un nou espai sense significat narratiu.
Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, Kandinski va tornar a Moscou, on va establir vincles amb l'avantguarda russa (Lisitzki, Màlevitx i Rodxenko), i encara que la seva producció artística va disminuir, la seva obra va resultar influenciada per les figures geomètriques dels suprematistes i els constructivistes, com és evident a "Composició cromàtica" (1920).
L'exposició, produïda per la Fundació Caixa de Catalunya, es podrà veure fins al 24 de setembre, i es completa amb la projecció de dos documentals: "Kandinski: Jaune-Rouge-Bleu" (1994) i "Kandinski" (1968).
