La progressiva dissolució de la forma i el camí cap a l'abstracció en Kandinski, a la Pedrera

La Pedrera de Barcelona és l'escenari d'una exposició del pintor rus Vassili Kandinski titulada "La dissolució de la forma. 1900-1920". La mostra exposa 44 obres del pintor, 30 pintures i 14 dibuixos, fetes des dels inicis de la seva trajectòria artística fins al 1920. Les peces mostren la progressiva dissolució de la forma i el camí cap a l'abstracció. Kandinski va esdevenir un dels artistes més influents del primer terç del segle passat. L'exposició del pintor es podrà veure fins al 24 de setembre.
La progressiva dissolució de la forma i el camí cap a l'abstracció en Kandinski, a la Pedrera
Pintura

La progressiva dissolució de la forma i el camí cap a l'abstracció en Kandinski, a la Pedrera

La Pedrera de Barcelona és l'escenari d'una exposició del pintor rus Vassili Kandinski titulada "La dissolució de la forma. 1900-1920". La mostra exposa 44 obres del pintor, 30 pintures i 14 dibuixos, fetes des dels inicis de la seva trajectòria artística fins al 1920. Les peces mostren la progressiva dissolució de la forma i el camí cap a l'abstracció. Kandinski va esdevenir un dels artistes més influents del primer terç del segle passat. L'exposició del pintor es podrà veure fins al 24 de setembre.
Vassili Kandinski (1866-1944) va ser un dels artistes més influents del primer terç del segle passat, a través de la seva pintura i els seus escrits, i, com ha recordat la comissària de la mostra, Marta Canals, "amb Màlevitx i Mondrian va encapçalar l'avantguarda dels que investigaven els atributs expressius dels materials artístics i es va obrir a l'aventura artística més gran del segle XX: l'abstracció". L'artista rus es va dedicar a l'art a l'edat de 30 anys després d'abandonar una prometedora carrera judicial. Sota la influència del Jugendstil, el simbolisme i el neoimpressionisme, Kandinski va pintar inicialment obres caracteritzades per l'espontaneïtat i la llibertat d'execució, en què les línies i els punts de color, lluny d'una funció descriptiva, són el resultat d'una simplificació de la composició. Entre 1903 i 1908 el pintor va viatjar per Europa i el nord d'Àfrica, i la seva obra va reflectir més interès per la llum, i el color va adquirir més protagonisme, en intensificar-se la gamma cromàtica. De tornada a Murnau, un poble al sud de Munic, el 1908 Kandinski es va concentrar gairebé exclusivament en el paisatge, amb obres que es distingeixen per un sentit cromàtic i en les quals combina tons intensos amb vibrants harmonies de color. Entre 1909 i 1911, el motiu es redueix a unes línies essencials que permeten encara identificar l'escena o el tema, però una profusió de formes i colors van conduint a la dissolució de la perspectiva i els objectes en la composició. L'evolució de Kandinski cap a una pintura totalment abstracta va culminar en "Composició VII" (1913), present a Barcelona. A partir de llavors, Kandinski ja no va pintar imatges del món exterior, sinó esdeveniments de caràcter espiritual: el motiu es va transformar en una existència interior i purament pictòrica, en què les formes abstractes, lliures d'aparences reconeixibles, es van organitzar en un nou espai sense significat narratiu. Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, Kandinski va tornar a Moscou, on va establir vincles amb l'avantguarda russa (Lisitzki, Màlevitx i Rodxenko), i encara que la seva producció artística va disminuir, la seva obra va resultar influenciada per les figures geomètriques dels suprematistes i els constructivistes, com és evident a "Composició cromàtica" (1920). L'exposició, produïda per la Fundació Caixa de Catalunya, es podrà veure fins al 24 de setembre, i es completa amb la projecció de dos documentals: "Kandinski: Jaune-Rouge-Bleu" (1994) i "Kandinski" (1968).