La primera vacuna contra la tuberculosi està aturada per falta de diners

La primera vacuna terapèutica contra la tuberculosi, desenvolupada per l'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona en col·laboració amb Archivel Farma, i que tenia previst sortir al mercat el 2014, no pot fer l'últim assaig clínic per falta de finançament.
La primera vacuna contra la tuberculosi està aturada per falta de diners
Barcelona

La primera vacuna contra la tuberculosi està aturada per falta de diners

La primera vacuna terapèutica contra la tuberculosi, desenvolupada per l'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona en col·laboració amb Archivel Farma, i que tenia previst sortir al mercat el 2014, no pot fer l'últim assaig clínic per falta de finançament.
Redacció
Dos científics treballant al laboratori. (Foto: Archivel Farma)

La primera vacuna contra la tuberculosi està parada per falta de diners. (Foto: Archivel Farma)

La primera vacuna terapèutica contra la tuberculosi, desenvolupada per l'hospital Germans Trias i Pujol de Badalona en col·laboració amb la companyia Archivel Farma, i que tenia previst sortir al mercat el 2014, no pot fer l'últim assaig clínic per falta de finançament.

La vacuna, batejada amb el nom de "Ruti", havia de començar l'última fase de proves el 2011 i començar a comercialitzar-se el 2014, segons les previsions del microbiòleg Pere Joan Cardona, l'investigador que n'ha liderat el desenvolupament. El retard en aquesta última fase farà que la vacuna no arribi a les farmàcies almenys fins al 2016 i això perquè Cardona s'ha mostrat esperançat que el finançament arribarà.

Cardona ha explicat que la vacuna està a punt i que falta només l'última fase de l'assaig clínic, la fase 3, que consisteix a provar-la en almenys 1.000 malalts de tuberculosi perquè l'Agència Europea del Medicament n'autoritzi la comercialització. El microbiòleg ha xifrat en 1,5 milions d'euros els diners necessaris perquè aquesta primera vacuna terapèutica contra la tuberculosi arribi al mercat.

"El problema és que la tuberculosi és una malaltia estigmatitzada, la gent es creu que només afecta un determinat col·lectiu sense recursos, i no és veritat, es transmet per l'aire i pot afectar qualsevol persona, rica o pobre", ha dit el doctor, que ha afegirt que "la gent no percep el risc de la tuberculosi i no s'identifica amb els que la pateixen".

Potser per això, cap farmacèutica vol arriscar els seus diners en l'última fase del projecte, que ja té una planta de producció de la vacuna, capaç d'elaborar dos milions de dosis a l'any, en un polígon industrial de Badalona.

Cardona ha recordat que només als EUA es tracten cada any 300.000 malalts de tuberculosi, i 150.000 més, a Europa, i que la patologia mata cada any 1,5 milions de persones al món, "encara que no causa l'alarma que provoca, per exemple, la grip".

En el desenvolupament d'aquesta vacuna, que va començar fa 13 anys, ja s'han invertit 15 milions d'euros i hi han participat mig centenar d'investigadors.

"Estem vivint èpoques econòmiques molt dures, cada dia veig caure grups d'investigació", ha reconegut el doctor, que s'ha reunit amb 23 consorcis europeus i no ha aconseguit el finançament necessari. Tampoc la Fundació Bill Gates ha tingut en compte la necessitat financera d'aquest projecte terapèutic, segons ha dit Cardona, que creu que la vacuna profilàctica, per la qual aposta el filantrop informàtic, contra la tuberculosi "és una quimera".

"Cada vegada hi ha més competició pels diners, i menys diners per a investigació", ha lamentat el microbiòleg, que recorda que a l'estat espanyol s'invertien 9.600 milions d'euros en I+D el 2009 i que l'any passat només se n'hi van invertir poc més de 6.000.

En estudis preclínics, la vacuna terapèutica contra la tuberculosi ha demostrat tenir una acció terapèutica i potenciar l'efecte antibiòtic, evitant la progressió de la infecció i la càrrega de bacils, a més de tenir una activitat profilàctica. La vacuna ja va ser administrada a voluntaris sans i també aplicada en un assaig de fase 2 a Sud-àfrica a 100 persones amb infecció tuberculosa latent, la meitat de les quals era a més portadora del virus de la immunodeficiència humana.