La primera Constitució europea, més a prop d'aprovar-se amb una nova proposta d'Irlanda

Els caps d'estat i de govern reunits a Brussel·les no aconsegueixen acordar el nom del nou president de la Comissió Europea en substitució de Romano Prodi. Les converses estan encallades i es podria posposar la decisió fins a una cimera extraordinària al mes de juliol. L'altre gran tema de la cimera, la Constitució, sí que podria aconseguir el vistiplau avui mateix. Amb tot, arribar a una solució no es fàcil i els deu països més petits, amb la República Txeca al capdavant, demanen canvis. Espanya vol que la proposta de la presidència irlandesa no es modifiqui.
La primera Constitució europea, més a prop d'aprovar-se amb una nova proposta d'Irlanda
Discrepàncies en el relleu de Prodi

La primera Constitució europea, més a prop d'aprovar-se amb una nova proposta d'Irlanda

Els caps d'estat i de govern reunits a Brussel·les no aconsegueixen acordar el nom del nou president de la Comissió Europea en substitució de Romano Prodi. Les converses estan encallades i es podria posposar la decisió fins a una cimera extraordinària al mes de juliol. L'altre gran tema de la cimera, la Constitució, sí que podria aconseguir el vistiplau avui mateix. Amb tot, arribar a una solució no es fàcil i els deu països més petits, amb la República Txeca al capdavant, demanen canvis. Espanya vol que la proposta de la presidència irlandesa no es modifiqui.
La presidència irlandesa ha posat sobre la taula una nova proposta, molt semblant a l'última, pel que fa al sistema de votacions establert a la Constitució europea, que estableix que per prendre decisions faci falta un 55% d'estats que representin un 65% de la població. Aquests percentatges, però, no serien necessaris si no hi hagués un mínim de quatre països que s'oposessin a la decisió. Aquest seria el matís respecte de la proposta que va fer ahir la presidència. Irlanda també proposa que hi hagi un màxim de 750 diputats al Parlament Europeu, és a dir, 18 més que els que van treure a les últimes eleccions. Amb aquests càlculs, Espanya pensa que pot aconseguir entre quatre i cinc diputats més dels que té ara. El debat dels líders europeus se centra també en l'elecció del president de la Comissió, després que ahir a la nit van quedar trencades les negociacions després que cap dels candidats que es van posar sobre la taula va aconseguir la majoria qualificada per tirar endavant el nomenament. Aquest mateix matí, a l'entrada a la cimera, el canceller alemany, Gerhard Schröder, insistia que el candidat amb més força és el belga Guy Verhofstadt. I el cap de la diplomàcia britànica, Jack Straw, ha dit que Verhofstadt ja no té cap responsabilitat. De fet, els països que més traves posen al candidat belga són els que encara tenen tropes a l'Iraq, que no li perdonen que convoqués una cimera en contra de la guerra. Respecte a la situació a l'Iraq, el Consell, en el seu projecte de conclusions, fa una declaració en què diu que espera amb interès que la sobirania torni als iraquians el 30 de juny. I també destaca la importància que Nacions Unides tingui, si la situació ho permet, un paper destacat en la transició política a l'Iraq.

NOTÍCIES RELACIONADES