La Primavera de Praga va acabar el 20 d'agost de fa 50 anys

Les tropes soviètiques i del Pacte de Varsòvia van posar fi a l'aspiració d'obertura del règim socialista a l'antiga Txecoslovàquia

Actualitzat

El 20 d'agost de 1968, l'URSS i el Pacte de Varsòvia van envair Txecoslovàquia per acabar amb l'anomenada Primavera de Praga.

D'aquesta manera impedien l'intent d'obertura política de Txecoslovàquia durant la Guerra Freda.

Els soldats soviètics que van formar part de l'Operació Dunai esperaven ser rebuts amb els braços oberts, com quan van expulsar els nazis durant la Segona Guerra Mundial, però es van trobar una població enfurismada.

El líder dell Partit Comunista de Txecoslovàquia, Alexander Dubcek, havia batejat el seu projecte polític com el "socialisme de rostre humà".

Per això va dissenyar un programa que reformulava lleugerament la lògica econòmica, eliminava la censura i permetia la llibertat d'expressió i associació.

La proposta de Dubcek era ben vista de portes endins i una gran amenaça des de fora. Els firmants del Pacte de Varsòvia temien que l'experiment txecoslovac contaminés l'essència del comunisme als altres països.

El president rus, Leonid Bréjnev, va mirar de fer-li entendre per la via diplomàtica. Però el somni de Dubcek era irrenunciable i tenia la gent al seu favor al voltant d'un moviment que es va conèixer com la Primavera de Praga.
 

 

Moscou va optar, aleshores, per una altra via. Va liderar una aliança de 250.000 soldats i més de 2.000 tancs, que el 20 d'agost de 1968 van entrar a Txecoslovàquia per aturar de soca-rel les aspiracions oberturistes.

La joventut va plantar cara als tancs i evidenciava alguna esquerda del Teló d'Acer.

 

Aquells joves escrivien la història i, per casualitat, un català va testimoniar càmera en mà les primeres hores de soldats russos a Praga. Era Josep Maria Garcia-Planas, un empresari sabadellenc del tèxtil, va sortir al carrer i va recollir el llegat en color més important de la fi d'aquella primavera.

Un intervenció militar amb 137 baixes civils i la detenció de Dubcek va obligar Txecoslovàquia a ballar sota l'òrbita soviètica vint anys més, quan la Revolució del Vellut va fer veure finalment el rostre de la democràcia.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut