La previsible victòria xiïta amenaça de desmembrar l'Iraq

La victòria de la majoria xiïta en les eleccions iraquianes es dóna pràcticament per feta. Però aquesta previsible conquesta del poder per part d'una comunitat històricament maltractada, sobretot pel règim de Saddam, lluny de portar l'estabilitat, contribuirà, segurament, a desmembrar l'Iraq i a augmentar l'amenaça de guerra civil en un país on l'ocupació iniciada per Washington ha dividit més les diferents comunitats.
La previsible victòria xiïta amenaça de desmembrar l'Iraq
Eleccions legislatives

La previsible victòria xiïta amenaça de desmembrar l'Iraq

La victòria de la majoria xiïta en les eleccions iraquianes es dóna pràcticament per feta. Però aquesta previsible conquesta del poder per part d'una comunitat històricament maltractada, sobretot pel règim de Saddam, lluny de portar l'estabilitat, contribuirà, segurament, a desmembrar l'Iraq i a augmentar l'amenaça de guerra civil en un país on l'ocupació iniciada per Washington ha dividit més les diferents comunitats.
La majoria xiïta iraquiana s'encamina cap a una victòria històrica. Són un 60% de la població, mobilitzats per anar a votar i obtenir el control del país per primera vegada en la mil·lenària història d'aquestes terres. Els xiïtes són de lluny la comunitat més maltractada pels imperialismes otomà i britànic, primer, i pels règims hereus fins a l'era de Saddam. Però ara tenen tot un gegant de la regió al seu costat: el règim teocràtic xiïta de l'Iran, potser el país més interessat que fracassi l'aventura militar nord-americana.

La situació en què afronta les eleccions la comunitat xiïta contrasta amb la de les zones on viuen els que controlaven l'Iraq des de l'època del califat, els sunnites. Aquí, l'exèrcit iraquià i els seus supervisors nord-americans intenten donar una imatge de control, amb un desplegament de forces sense precedents, ni en plena dictadura de Saddam Hussein.

El 76% dels sunnites, que representen el 18% de la població, no aniran a votar aquest diumenge, segons una enquesta de l'empresa nord-americana Zogby. Els sunnites no compten amb cap llista electoral i els seus líders religiosos han fet una crida a boicotejar els comicis.

Sense els sunnites, que boicotegen les eleccions, l'Iraq perd el centre geogràfic, i l'estructural: l'anomenat "triangle sunnita", que inclou la capital, Bagdad, on viuen 5 dels 25 milions d'iraquians. És fàcil preveure un efecte desmembrador, sobretot si es té en compte que les tres províncies kurdes del nord, la segona comunitat del país, amb el 22% de la població, ja viuen en una quasi independència des de la guerra del Golf del 1991, sota protecció nord-americana i amb una bona part de les reserves de petroli al seu subsòl.

El règim kurd, bàsicament laic, difícilment podria conviure amb un Iraq reislamitzat, fruit de la previsible victòria electoral dels xiïtes del sud.