La presència del català als sistemes educatius s'estanca durant el 2011

L'ús de la llengua als Països Catalans es consolida amb 10 milions de parlants, tot i que hi ha grans desequilibris territorials, segons un estudi de l'IEC del 2011. L'informe constata que els governs del PP dificulten l'ús del català a l'ensenyament, un dels principals focus de conflicte.
La presència del català als sistemes educatius s'estanca durant el 2011
Barcelona

La presència del català als sistemes educatius s'estanca durant el 2011

L'ús de la llengua als Països Catalans es consolida amb 10 milions de parlants, tot i que hi ha grans desequilibris territorials, segons un estudi de l'IEC del 2011. L'informe constata que els governs del PP dificulten l'ús del català a l'ensenyament, un dels principals focus de conflicte.
Redacció Actualitzat
Ferran Mascarell va difondre per Twitter la Norma amb un nou lema

Ferran Mascarell va difondre per Twitter la Norma amb un nou lema

La presència del català als sistemes educatius s'ha estancat el 2011, segons constata un estudi de la xarxa CRUSCAT de l'Institut d'Estudis de Catalunya (IEC). L'informe conclou que l'ús de la llengua es consolida als Països Catalans amb 10 milions de parlants, tot i que hi ha grans desequilibris territorials. I remarca que els governs del PP dificulten l'ús del català a l'ensenyament, un dels principals focus de conflicte.

L'estudi alerta que el 2011 hi ha hagut "canvis substancials en la gestió del poder estatal i territorial que comporten el trencament d'una dinàmica política més favorable a la normalització de la llengua catalana" i s'ha iniciat "un període" en què el PP "impulsa models educatius pretesament equitatius i multilingües" al mateix temps que "judicialitza el model de conjunció lingüística".

La nova conjuntura política a les Balears i l'Aragó, així com el manteniment del poder al País Valencià "no és el millor dels escenaris per a la millora de la llengua", diu l'estudi, que recorda que aquests governs no han fet res per "pal·liar la trencadissa ocasionada en matèria lingüística per la sentència del Tribunal Constitucional" sobre l'Estatut.

A les Balears, per exemple, el govern de Bauzá ha tombat que el català sigui llengua vehicular a l'ensenyament. Al País Valencià, el nombre d'alumnes escolaritzats en valencià ha baixat per primer cop el curs 2011-2012. A Catalunya, el terratrèmol l'ha provocat la "llei Wert". Els autors de l'informe recorden que l'escola és "vital a l'hora de crear nous parlants fora de l'àmbit familiar".

Malgrat les envestides a les escoles, l'ús del català es consolida, amb 10 milions de parlants, tot i que només 4 milions de persones el tenen com a llengua materna.

El 70,7 % de la població dels territoris de llengua catalana declara que sap parlar català (9.856.000 persones), el 91,3 % l'entén  i el 50,3 % afirma que el sap escriure. Tot i això, encara hi ha una cinquena part de la població de Catalunya, més d'una quarta part de les Illes Balears i quatre de cada deu persones del País Valencià que manifesten que no saben parlar català.

Les diferències entre territoris són grans.  El 80,9 % de la població de Catalunya declara que sap parlar el català, el 58,3 % al País Valencià, el 71,5 % a les Illes Balears, el 34,5 % a la Catalunya del Nord, el 79,2 % a Andorra, el 89,3 % a la Franja i el 60 % a l'Alguer.

Tot i els 10 milions de parlants, l'oferta i consum mediàtic i de productes culturals encara és, en alguns casos, testimonial. Només destaca a Catalunya i Andorra. Si s'observen els mitjans, a la ràdio el català té una presència de gairebé el 60% i passa, en consum, per davant del castellà. L'informe destaca que "una de les pitjors notícies" per al català el 2011 va ser la interrupció de les emissions de TV3 al País Valencià, un conflicte que els últims dies ha encarrilat la solució.