La premsa escrita britànica pren partit el dia de les eleccions
Els diaris britànics han aparegut avui als quioscos amb un estil molt diferent del que els catalans estan habituats a observar en una jornada electoral. La clàssica imatge de tots els candidats, com a fórmula per no prendre posicions, no s'ajusta a l'estil més compromès de la premsa anglosaxona. Tant a la Gran Bretanya com als Estats Units els mitjans de comunicació privats no dubten a exposar les seves preferències davant del seu públic de manera transparent. De vegades és un posicionament que els mitjans mantenen durant molt de temps i altres cops és un suport que es fa explícit només per a una elecció determinada.
L'esperança Cameron
Avui, el líder conservador David Cameron té més suports que els seus rivals, però no a tot arreu s'expressen amb la mateixa intensitat. "The Sun" titula amb contundència: "La nostra única esperança", al costat d'una imatge tractada de Cameron que el presenta com aquella icona de Barack Obama que també s'associava al mot "esperança" (hope).
El "Daily Express" opta per la mateixa afirmació: "La nostra única esperança". Però les lletres més grosses combinen la idea del Dia-D amb la inicial del nom del candidat "torie". A més, no té cap vergonya a recordar als seus lectors que votar els liberals podria ser una manera de donar suport al laborista Gordon Brown.
"The Daily Telegraph" escull un titular emfàtic ("Day of Destiny") i tria d'imatge un contrallum de David Cameron. El subtítol recomana votar pels conservadors i el text se centra en l'últim missatge d'aquest candidat.
Treballadors i caçadors de guineus
Els laboristes també tenen suports impresos. Així, el "Morning Star", proper als comunistes, declara sense embuts: "Vota laborista", i assegura tot seguit que el mitjà dóna suport a qui dóna suport a les classes treballadores.
El "Daily Mirror" sofistica aquest missatge. Per donar suport als laboristes, publica a portada una imatge del candidat conservador i es pregunta si de debò serà primer ministre mentre al costat de la imatge hi afegeix un currículum singular de David Cameron on es recorda la seva educació en institucions d'elit, els seus vincles familiars amb l'aristocràcia terratinent i, per si això fos poc, una anotació sobre els seus hobbies: "Retallar serveis públics, afavorir els rics i privilegiats i la cacera de la guineu", una activitat associada des de sempre als entorns de les classes altes.
Destí de la nació
També és cert que els diaris més seriosos no han entrat en aquest terreny tan relliscós. "The Times", per exemple, il·lustra la portada amb una caricatura de Brown al·lusiva al dèficit públic i titula apel·lant al destí de la nació, però no es mulla del tot fins que en un llarg editorial acaba dient que no volen dir als seus lectors què han de fer però sí els que ells creuen, i el que creuen és que els conservadors estan més ben situats per impulsar les reformes que el país reclama. És una presa de posició més suau i elegant que d'altres mitjans.
"The Guardian", que sol donar suport als progressistes, ha triat d'imatge una fotografia de David Cameron i el seu titular admet que podria obtenir el premi d'allotjar-se a la residència del primer ministre, però no hi ha una aposta sinó un enfocament informatiu. El diari econòmic "Financial Times" dedica a les eleccions la segona peça de portada i recorda que els mercats aposten per la victòria dels conservadors.
Ni carn ni peix
"The Scotsman" recorda que no hi haurà un guanyador clar i el també escocès "The Herald" indica que cada vot comptarà. "The Independent", un mitjà adquirit recentment per una de les fortunes russes que aterren al Regne Unit per comprar equips de futbol, empreses o mitjans de comunicació, insinua la seva predilecció pels liberaldemòcrates però mira de no deixar gaire clara cap posició extrema.
Sigui com sigui, els mitjans britànics actuen d'una manera que pot sorprendre els catalans, acostumats a un suposat "fair-play" dels mitjans locals que en realitat és només una ocultació de les posicions, perquè ningú no dubta que els diaris de Catalunya també tenen preferències, sovint ben marcades, encara que prefereixin simular que les amaguen, si més no el dia de les eleccions.
Avui, el líder conservador David Cameron té més suports que els seus rivals, però no a tot arreu s'expressen amb la mateixa intensitat. "The Sun" titula amb contundència: "La nostra única esperança", al costat d'una imatge tractada de Cameron que el presenta com aquella icona de Barack Obama que també s'associava al mot "esperança" (hope).
El "Daily Express" opta per la mateixa afirmació: "La nostra única esperança". Però les lletres més grosses combinen la idea del Dia-D amb la inicial del nom del candidat "torie". A més, no té cap vergonya a recordar als seus lectors que votar els liberals podria ser una manera de donar suport al laborista Gordon Brown.
"The Daily Telegraph" escull un titular emfàtic ("Day of Destiny") i tria d'imatge un contrallum de David Cameron. El subtítol recomana votar pels conservadors i el text se centra en l'últim missatge d'aquest candidat.
Treballadors i caçadors de guineus
Els laboristes també tenen suports impresos. Així, el "Morning Star", proper als comunistes, declara sense embuts: "Vota laborista", i assegura tot seguit que el mitjà dóna suport a qui dóna suport a les classes treballadores.
El "Daily Mirror" sofistica aquest missatge. Per donar suport als laboristes, publica a portada una imatge del candidat conservador i es pregunta si de debò serà primer ministre mentre al costat de la imatge hi afegeix un currículum singular de David Cameron on es recorda la seva educació en institucions d'elit, els seus vincles familiars amb l'aristocràcia terratinent i, per si això fos poc, una anotació sobre els seus hobbies: "Retallar serveis públics, afavorir els rics i privilegiats i la cacera de la guineu", una activitat associada des de sempre als entorns de les classes altes.
Destí de la nació
També és cert que els diaris més seriosos no han entrat en aquest terreny tan relliscós. "The Times", per exemple, il·lustra la portada amb una caricatura de Brown al·lusiva al dèficit públic i titula apel·lant al destí de la nació, però no es mulla del tot fins que en un llarg editorial acaba dient que no volen dir als seus lectors què han de fer però sí els que ells creuen, i el que creuen és que els conservadors estan més ben situats per impulsar les reformes que el país reclama. És una presa de posició més suau i elegant que d'altres mitjans.
"The Guardian", que sol donar suport als progressistes, ha triat d'imatge una fotografia de David Cameron i el seu titular admet que podria obtenir el premi d'allotjar-se a la residència del primer ministre, però no hi ha una aposta sinó un enfocament informatiu. El diari econòmic "Financial Times" dedica a les eleccions la segona peça de portada i recorda que els mercats aposten per la victòria dels conservadors.
Ni carn ni peix
"The Scotsman" recorda que no hi haurà un guanyador clar i el també escocès "The Herald" indica que cada vot comptarà. "The Independent", un mitjà adquirit recentment per una de les fortunes russes que aterren al Regne Unit per comprar equips de futbol, empreses o mitjans de comunicació, insinua la seva predilecció pels liberaldemòcrates però mira de no deixar gaire clara cap posició extrema.
Sigui com sigui, els mitjans britànics actuen d'una manera que pot sorprendre els catalans, acostumats a un suposat "fair-play" dels mitjans locals que en realitat és només una ocultació de les posicions, perquè ningú no dubta que els diaris de Catalunya també tenen preferències, sovint ben marcades, encara que prefereixin simular que les amaguen, si més no el dia de les eleccions.
