La precarietat del sector de la seguretat privada

El negoci de la seguretat privada a Espanya factura 3.500 milions d'euros que es reparteixen en molt poques empreses
La precarietat del sector de la seguretat privada
Barcelona

La precarietat del sector de la seguretat privada

El negoci de la seguretat privada a Espanya factura 3.500 milions d'euros que es reparteixen en molt poques empreses
Iván Gutiérrez
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El negoci de la seguretat privada va créixer i es va expandir a Espanya en bona mesura per l'existència d'ETA. Però ara continua sent més vigent que mai. Factura 3.500 milions d'euros que es reparteixen en molt poques empreses. De fet, la seguretat del 80% dels aeroports espanyols està a càrrec de només dues empreses, Prosegur i Eulen.

La crisi i el cessament de l'activitat d'ETA l'any 2011 van fer caure la demanda i van portar al límit moltes empreses que ara figuren entre els principals deutors d'Hisenda. Però, amb la reforma laboral del 2012 i la llei de seguretat privada del 2014, el sector va rebre una nova embranzida.

D'una banda, va permetre a moltes empreses retallar condicions i, fins i tot, despenjar-se del conveni del sector. I de l'altra, amb la nova llei de seguretat, es van atorgar als vigilants noves funcions, com la possibilitat de detenir o patrullar. La possibilitat de fer més funcions va fer que ampliessin el negoci. La Generalitat, per exemple, ha augmentat fins a un 20% les adjudicacions a seguretat privada en els darrers tres anys si es compara amb el 2011, etapa prèvia a les retallades.

Tot això, sense apujar els sous d'uns treballadors que, per conveni, cobren poc més de 900 euros. Ni tampoc donar formació per a aquestes noves responsabilitats, tal com denuncia Antonio Maraña, del Sindicat de Treballadors de Seguretat de Catalunya:

"S'han anat signant una sèrie de convenis a la baixa, aproven la nova llei de seguretat privada que ens dona més competències i que no ens dona una recuperació econòmica. El professional del sector de seguretat privada es veu de cop amb una sèrie de feina extra a fer i tampoc està preparat per fer-la. Ens han ampliat competències, però amb l'ampliació de competències ens han ampliat els problemes"

Des del 2014, el sector ha tornat a créixer en facturació fins a pràcticament els nivells d'abans de la crisi, amb un clar repunt en les contractacions amb el sector públic. Fins i tot en instal·lacions que abans portava íntegrament la Guàrdia Civil, com era el cas dels centres penitenciaris.

 

 

Lligams polítics

Les empreses del sector han mantingut estrets lligams polítics, sobretot amb el Partit Popular. Els germans Mayor Oreja, Jaime, exministre de l'Interior amb Aznar; i Carlos, conseller a la Comunitat de Madrid, han estat, segons una sentència, "apoderats, administradors o accionistes" de diverses empreses de seguretat, entre les quals figura Eulen.

De fet, a l'organigrama de l'empresa també hi ha la germana del president popular gallec, Micaela Feijóo. Durant els anys vuitanta, també va ser vicepresident de la companyia Rodolfo Martín Villa, ministre en diverses ocasions i acusat d'estar darrere de la matança de Vitòria de 1976.

La fins fa poc tercera major empresa, Segur Ibérica, estava presidida pel també exministre d'Aznar, en aquest cas de Defensa, Pedro Morenés. Aquesta empresa va fer fallida fa poc i molts dels contractes que tenia van ser absorbits per les dues grans, Prosegur i la mateixa Eulen. De fet una de les empreses que va sonar per quedar-se amb part del negoci de Segur Ibérica és Seguriber, presidida per Mónica de Oriol, presidenta d'Honor del Cercle d'Empresaris que va assegurar que preferia contractar dones que no estiguessin en edat de tenir fills.

Tot i que el sector de la seguretat privada ha fet palès el seu malestar als aeroports, el conflicte laboral pot contagiar-se a altres serveis en què també té presència, com ferrocarril, metro, rodalies o fins i tot centrals nuclears.

VÍDEOS RELACIONATS