La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"
El matí de Catalunya Ràdio

La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

Actualitzat
Alguna cosa grossa està passant quan Zapatero actua com actua. L'home de la calma, el del "no hi ha crisi", acaba d'anul·lar la seva agenda internacional pel tsunami que ens arriba.

Amb el deute disparat, Zapatero ha vist que se li ha cremat tot el rostit i ara a corre-cuita agafa el llibre de les receptes del PP. Cosa que posa més de manifest que estem davant d'un dirigent perillós. No sabia on anava i ens feia creure que sí. No veia la magnitud del desastre ni cap on era la sortida. És més, avui ens demostra que ell ens portava en direcció contrària.

Ahir va aixecar, en part, el peu del coll dels petits empresaris rebaixant-los els impostos per intentar incentivar la contractació, i va eliminar la quota obligatòria a les cambres de comerç. I això està bé. I els mercats ahir es van calmar. Però Zapatero va anar més enllà. Va arribar a trair-se a ell mateix. Va anunciar que al febrer s'acaba la prestació de 426 euros per als aturats sense cobertura, de manera que l'espera un hivern calent i, a més, va parlar de privatitzacions: el 30% de les loteries de l'Estat i dues joies de la corona, l'aeroport de Barajas i el del Prat, d'aquí a un any i mig.

A Madrid que facin el que vulguin, però que ara, just després de les eleccions catalanes i en període de canvi de govern, ens rifin l'aeroport del Prat que tantes i tantes hores de negociació ha donat als nostres polítics, no sembla presentable.

Ja en temps de la negociació de l'Estatut, Esquerra Republicana el volia incloure en els traspassos, en campanya Artur Mas i altres candidats també el van reclamar per a Catalunya, i ara Zapatero opta pel capital privat quan Aena se'n vengui el 49%.

El model continua sent centralitzat. La Generalitat no participarà en el nou model de gestió malgrat la reivindicació catalana, i ja hi ha veus que diuen que en el futur, en funció de qui guanyi les eleccions generals, podria acabar sent tot privat.

El Consell de Ministres n'ha de donar els detalls i, a més, ha de passar el tràmit del Congrés. D'aquests detalls que cal puntualitzar, n'hi ha un que marcarà definitivament el paper de les institucions públiques: el paper d'Aena. El 51% d'aquest ens continuarà sent públic i, per tant, cal que el govern central especifiqui quines seran les competències d'Aena i quines les del gestor de l'aeroport. Perquè si Aena, i per extensió el Ministeri de Foment i, per tant, Madrid, continua decidint quines rutes es fan des de cada aeroport i quines aerolínies tenen permís per aterrar i enlairar-se, el resultat suposarà que el Prat serà un aeroport centralitzat privat.

Si voleu ens convertim en il·lusos i també contemplem l'escenari somiatruites. Vinga va, som-hi:

Si, finalment, la nova gestora té prou marge de maniobra per competir amb Barajas, que també caurà en mans privades, potser la notícia no és tan dolenta. Això voldria dir que la competència posaria cadascú al seu lloc i que el Prat podria lluitar lliurement per convertir-se en el "hub" que tots desitgem. Però, sabent el pa que s'hi dóna, a Madrid, sembla que no, oi?

Fa més de deu anys van ser les elèctriques i la telefònica, i avui s'ha fet el primer pas per privatitzar els aeroports.

Els ciutadans cada cop estem més indefensos, ja que no votem els consells d'administració de les empreses. La democràcia cada cop serveix per a menys coses. Ens condiciona cada vegada menys.

Si vols llum, la pagues al preu que et diuen, i si et vols queixar vés a perdre temps i diners amb una línia 902. Si vols anar amb avió, entraràs en un recinte privat que tindrà les rutes que Madrid i uns empresaris hauran fixat. I si vols queixar-te ja et posaran un telèfon d'atenció al client.

És aquest el risc: ja no ens veuen com a ciutadans sinó com a clients.

Ah, per cert, Abertis i Ferrovial ja han mostrat el seu interès per l'aeroport. A partir d'ara, el patriotisme l'haurem de demanar a les multinacionals, perquè cada cop hi pintem menys. Ara entenem per què a molts els neguitejava la frase del "dret a decidir".

Veient com actua Madrid, i amb la crisi com a excusa perfecte, el poder de decisió en l'àmbit públic cada cop serà menor i concretament pels catalans, pitjor.

Zapatero, esperarem saber què diu la lletra petita al Consell de Ministres demà al migdia, però aquesta medalla, la portes al coll per a tota la vida, i no dubtarem a recordar-te-la quan sigui l'hora.

Parlant de coses de valor que encara són públiques:

Avui han sortit les noves dades de l'Estudi General de Mitjans i aquest programa, "El matí de Catalunya Ràdio", torna a ser el més escoltat del país, amb 353.000 oients, i augmenta la distància respecte del segon.

Som líders i us volem agrair moltíssim la vostra confiança. No és gens fàcil aconseguir aquestes fites quan, per exemple, com a emissora Rac 1 guanya, i des d'aquí els felicitem. Però, Catalunya Ràdio, que és segona, incrementa un deu per cent més l'audiència respecte de l'any anterior. Bona tendència, doncs, la de la casa. Però hi insistim, que ningú no us enganyi: el programa líder i més escoltat de Catalunya és aquest i es diu "El matí de Catalunya Ràdio". Enhorabona a tot l'equip que hi treballa. És moment de gaudir-ne i de seguir-nos exigint per donar el millor de nosaltres, amb honestedat, rigor i valentia.

Benvinguts a casa vostra.