La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"
El matí de Catalunya Ràdio

La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

Actualitzat
Artur Mas serà el pròxim president de la Generalitat de Catalunya.

Demanava un govern fort i els catalans a través de les urnes l'hi vam donar, demanava una forta participació i entre tots vam superar la del 2006; serà president, però no ho tindrà fàcil.

Ahir, a més de demostrar el seu agraïment, ens demanava ajuda per tirar endavant el país. La situació econòmica és greu i ell haurà de comandar la recuperació a Catalunya.

No tenim gaires competències en la matèria, però Madrid observa pacient, i es disposa a prendre nota de com Mas, un dirigent polític sense el llast d'haver viscut la crisi des del govern, aprimarà el sector públic. És el gran repte de Zapatero, i d'Esperanza Aguirre, i de Camps, i de Griñán a Andalusia, i de Rajoy si governa i des d'avui també de Mas.

Li han deixat a ell l'aplicació d'una fórmula que Brussel·les fa massa dies que reclama. I la resistència de la ciutadania catalana és la que marcarà el termòmetre social a la resta d'Espanya.

Aquesta és la patata calenta que haurà d'entomar Mas, que ahir també va parlar d'esperança i de reconstruir el país. Sincerament li desitgem molta sort, al president, que és tant com desitjar-nos-la a tots plegats.

Però ahir a la nit van passar més coses. Patacada històrica del PSC, amb els pitjors resultats electorals en unes catalanes i Montilla anunciant el seu adéu.

Tot i la desfeta, Montilla va brillar ahir a la nit. Va fer un discurs dels millors que se li recorden. Va parlar en termes de refundació de les línies mestres dels socialistes a Catalunya i va assumir, responsablement i personalment, els mals resultats. El Molt Honorable President Montilla, visiblement emocionat, va saber estar a l'altura, després d'una mala campanya electoral amb una estratègia que molts ja veien suïcida.

Però l'altre daltabaix de la nit va venir d'Esquerra Republicana. Amb Puigcercós al capdavant, la formació independentista no només va passar de 21 escons a 10, menys de la meitat, sinó que va veure que obtenia menys vots que Iniciativa, i que Laporta, tot aixecant la bandera independentista sense la història d'Esquerra, ni la seva sigla, ni la seva presència mediàtica en campanya, n'aconseguia quatre. A diferència de Montilla, Puigcercós no es planteja el relleu, però segur que aquest hivern farà molt fred a Esquerra Republicana. I per la seva banda, Laporta compartirà el grup mixt amb Ciutadans. La cosa promet.

L'únic que apostava públicament pel tripartit, Joan Herrera, va salvar els mobles tot i baixar a deu escons, i ahir anunciava que plantaria cara a CiU des de l'oposició.

Dels resultats d'ahir convé mirar detingudament cap a la dreta. El Partit Popular aconsegueix ser la tercera força política i obtenir els millors resultats en unes catalanes, amb 18 escons, pujant-ne quatre, i havent flirtejat en campanya amb un discurs sobre immigració a un pas del límit acceptable.

Haurem d'estar molt atents a les pròximes municipals, perquè ahir Plataforma per Catalunya va estar a punt d'entrar al Parlament i aquí sí que els discursos estan instal·lats en la xenofòbia. O trobem solucions entre els demòcrates al malestar creixent de bona part de la població que té l'immigrant en el punt de mira o ja ens podem anar preparant.

Tindrem un president fort i un Parlament fragmentat. Convergència i Unió ha exorcitzat els seus vells traumes i fantasmes. El tripartit ha mort. PSC i Esquerra s'han de preguntar qui són avui i cap on van. El cop d'ou a Miquel Iceta serveix per visualitzar l'estat d'ànim al carrer Nicaragua.

Comencen quatre anys apassionants per a la política catalana i també per al país.

Que tinguem sort. Visca Catalunya.

Benvinguts a casa vostra.