La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"
El matí de Catalunya Ràdio

La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

Actualitzat
Falten quatre dies perquè escollim nou president a Catalunya. Tots els ulls estan posats en els candidats. Amb blogs o sense blogs. Tots pendents del que prometen i del que prometen que no faran, però mentre això passa hi ha la vida per anar canviant el guió.

Quantes de les ajudes promeses, quantes de les prestacions anunciades podrem mantenir després? Seguim depenent de Madrid, i Madrid depèn més que mai de Brussel·les, que comanda com pot la nau de l'euro pel mar de taurons dels mercats financers.

Ahir l'obertura dels parquets va ser d'infart. La borsa baixava i la prima de risc del deute espanyol es va disparar. Va arribar a superar els 260 punts, tot i que es va moderar al final.

Els analistes només veuen una solució abans que Espanya no sigui Grècia, Irlanda o Portugal. Mesures serioses, dràstiques i creïbles de Zapatero o un pla d'acció de la Unió Europea, potser de la maneta del Banc Central Europeu.

El pes d'Espanya és tan important en el PIB europeu que o la solució és ràpida o no hi ha solució. Espanya pagaria tan car el seu deute que li seria impossible reduir a la vegada el dèficit. Els resultats de la consolidació fiscal de Zapatero van en la bona direcció, però són insuficients.

Alemanya té 400.000 milions exposats a Espanya, de manera que si el cinturó no l'estreny Madrid, l'estrenyerà Angela Merkel.

Dissabte, la nostra jornada de reflexió, Zapatero es reunirà a La Moncloa amb les 30 principals empreses espanyoles per consensuar mesures d'aplicació ràpida, i de moment ja ha collat les autonomies perquè informem cada tres mesos dels nostres comptes.

Diumenge podem exercir el nostre dret de vot a les eleccions del país. Esperem que pel camí no ens prenguin el nostre dret de tenir els recursos suficients, guanyats per nosaltres, d'altra banda, per poder-lo tirar endavant.

Espanya no és Grècia, però Catalunya no és Extremadura, ni Barcelona és Madrid o València.

Que tothom faci els deures que hagi de fer, però que no ens tornin a carregar el mort.