La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"
El matí de Catalunya Ràdio

La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

Tot i que estem en campanya i que el Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals no ens deixa fer opinió política en un espai d'opinió com és aquesta portada, avui aparcaré els contes i les faules d'animals i parlaré del Palau de la Música. Novel·la negra.

Falten dotze dies per a les eleccions i per treure l'entrellat del que passa cal que analitzem tots els detalls dels protagonistes: Per què parlen els que parlen? I per què callen els que callen?

El jutge instructor del cas, Juli Solaz, més lent ja no pot anar i algun dia haurà d'explicar per què, però de moment el que ha aconseguit és que davant el seu immobilisme, d'altres passin a l'acció.

Recordem que el cas té tres dimensions. La d'uns lladres amorals: Millet, Montull i companyia, que s'omplien les butxaques amb una part dels diners que els passaven per davant: els públics, els dels mecenes, els dels cantaires, els de la gent que subvencionava els tubs de l'orgue del Palau i els que fes falta. Tot presumptament, eh?

La segona dimensió és la del control públic dels nostres diners. El Consorci del Palau és una entitat presidida pel president de la Generalitat amb participació de l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura, i sent president Pujol, Maragall o Montilla el que sembla que hi ha hagut és poc rigor. Diuen que entre 6 i 8 milions d'euros haurien volat. Ningú pensa assumir-ne responsabilitats?

I la tercera és la del possible finançament irregular de partits polítics. N'hi ha un que ja està provat. El finançament des del Palau del Partit per la Independència d'Àngel Colom, ni que sigui per tancar-lo.

Hi ha hagut confessió de l'interfecte, i també hi ha factures signades per Colom per conceptes falsos. I després hi ha el possible finançament irregular de Convergència. Els acords amb la Trias Fargas, ara CatDem, les possibles comissions de Ferrovial, etc. Però Solaz no mou fitxa.

Què ha fet la fiscalia, organisme dependent del govern? Demanar ara que les eleccions són a tocar, i no abans, separar el "cas Millet" del possible "cas Ferrovial" i "cas Colom". I així agilitzar els processos.

Què ha fet el Consorci, organisme dependent de la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de cultura? El mateix.

I mentrestant, què passa a l'Associació Orfeó Català i a la Fundació Palau de la Música, les altres dues potes del Palau de Millet?

Doncs que com que ara també hi ha eleccions al Palau, Mariona Carulla i la junta de l'Orfeó li han deixat les regnes a Josep Maria Busquets, un home molt significat políticament, que ha tirat pel dret i li ha demanat a Solaz sorprenentment que no separi els casos.

Per què ha fet això Busquets? Si no se separa el cas, la resolució i per tant el rescabalament del Palau serà a molt més llarg termini, i les possibles imputacions polítiques encara trigaran més a arribar, oi?

Qui ha posat Busquets al capdavant del Palau, just durant la campanya electoral catalana?

Per què callen Mariona Carulla i Enric Enrech, els dos possibles candidats sobre un fet tan transcendent?

Si ells es manifestessin en sentit contrari, Solaz no tindria arguments per no separar el cas. Només seria la veu del president interí, marcat políticament, i no la de l'Orfeó.

Cal ser prudents en l'anàlisi, però el silenci de Carulla i Enrech, que tan net volien fer al Palau, no fa bona olor, i els moviments d'ahir a la tarda de Joan Llinares, l'actual director general de les tres potes del Palau, tampoc.

No es pot anar dient als periodistes que no estàs d'acord amb Busquets i no desautoritzar-lo públicament. Llinares, a tu et van posar els polítics perquè controlessis el Palau i encara que ara et pugui agafar la senyora Carulla a la seva candidatura, no oblidis el que hi venies a fer, al Palau. Hi esteu a favor o en contra del que ha fet Busquets? Si no el desautoritzeu, sou tan responsables com ell d'aquesta acció. I encara que tard, ja que depenem de Solaz amb un cas faraònic, haurem de retre comptes dels vostres actes.

Benvinguts a casa vostra.