El matí de Catalunya Ràdio

La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

Actualitzat
El Marroc persisteix en el bloqueig informatiu, impedint a la premsa internacional arribar al Sàhara Occidental i sembrant les carreteres de controls policials amb l'objectiu que cap estranger posi un peu a Al-Aaiun.

Segons el govern marroquí, ara, a Al-Aaiun hi regna la calma, i segons el Front Polisario, hi continuen els aldarulls. Rabat parla de 8 víctimes mortals, tots membres de les forces de seguretat del Marroc; segons el Polisario, hi ha 20 activistes saharauis morts (entre els quals, un nen de set anys), 150 desapareguts i un centenar de ferits.

La política va tard i la diplomàcia, encara més. A Nova York ha acabat la reunió informal entre el Marroc i el Polisario sota la supervisió de l'ONU, i ara el Consell de Seguretat es planteja buscar una altra data per parlar específicament dels aldarulls d'Al-Aaiun.

Potser quan la trobi i es faci la reunió, del que es parlarà, més que d'un diagnòstic, és d'una autòpsia. Espanya també fa el paper de la trista figura, i la màxima gesta feta fins ara ha estat demanar que s'investiguin els fets i que hi entri la premsa.

El representant del Polisario a l'estat espanyol, Bucharaya Beyun, ha reclamat davant dels micròfons de Catalunya Ràdio que la ministra Trinidad Jiménez n'assumeixi responsabilitats. I no només les responsabilitats històriques: avui sabem que el govern espanyol ja estava informat de l'assalt al campament; el diari "El País" explica que el ministre d'Afers Estrangers marroquí va avisar Trinidad Jiménez dimecres passat, cinc dies abans de l'atac.

I mentre això passa, passa el temps. Un temps que a Al-Aaiun tal com passa fa mal. Més comerços saharauis saquejats, més agressions, encara més por. L'única llum que apareix a l'horitzó és la dels helicòpters marroquins quan tornen a posar-se'ls al damunt.

Passa el temps. A ells els queda l'horror. A nosaltres, la vergonya.
Anar al contingut