La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

Seguim perseguint la unitat política quan falten dos dies per al ple del Parlament de Catalunya. I així estan les coses. Unitat, unitat ja sabíem que és un impossible, ja que PP i Ciutadans no baixen del burro català i li continuen clavant els talons al baix ventre perquè tiri endavant d'una vegada acatant la sentència del Constitucional. Ara bé, unitat entre els defensors de l'Estatut i detractors amb responsabilitats de govern com ara Esquerra Republicana, semblava el mínim exigible.
La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"
El matí de Catalunya Ràdio

La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

Seguim perseguint la unitat política quan falten dos dies per al ple del Parlament de Catalunya. I així estan les coses. Unitat, unitat ja sabíem que és un impossible, ja que PP i Ciutadans no baixen del burro català i li continuen clavant els talons al baix ventre perquè tiri endavant d'una vegada acatant la sentència del Constitucional. Ara bé, unitat entre els defensors de l'Estatut i detractors amb responsabilitats de govern com ara Esquerra Republicana, semblava el mínim exigible.
Actualitzat
Doncs no està clar. Convergència i Unió, després d'haver escoltat el carrer dissabte, es posa pell de xai i diu que donarà suport al manifest que proposi el govern, sempre que aquest inclogui el famós lema del "som una nació. nosaltres decidim", com ens va dir ahir Artur Mas, a "El matí de Catalunya Ràdio".

El bomber del tripartit, Joan Saura, ja ha contestat a Mas i li demana que no condicioni la resolució parlamentària.

Si ja hi va haver problemes per assumir el lema en una manifestació, imagineu-vos les dificultats que la petició innocent de Convergència està suscitant a can PSC.

I és que la seu del carrer Nicaragua sembla que fa aigües per totes bandes. Diu Enric Juliana a "La Vanguardia" que mig Madrid sap que la decisió d'accelerar la sentència de l'Estatut va ser presa personalment per Zapatero, a mitjans del mes de maig, coneixent les peticions del magistrat Manuel Aragón i assumint que la sentència havia de tenir forma de manifest polític sobre la unitat d'Espanya i domini explícit per esclafament de la llengua castellana.

Què fa avui el PSC sabent que Zapatero els ha deixat, un cop més, a l'estacada? Doncs discutir-ho. Diu "El Periódico" que a la primera reunió de l'executiu després de la manifestació, Castells, Tura, Maragall, Geli i Nadal van demanar que el govern faci seu el sentiment de dignitat ferida dels ciutadans i que participi del clam contra la reducció de l'horitzó d'autogovern que s'havia pactat.

Què diu Montilla? Doncs que segueix creient en l'Estatut i en el PSOE i que està més a favor d'acatar, tot i no compartir, els límits assumibles per Zapatero. Ah, i que no es refia de CiU perquè el que voldrà és tensar la corda fins a buscar la divergència entre els socialistes catalans i espanyols.

Els socialistes catalans poden seguir fent política sense assumir la divergència real, entre el que ells proposen i el que disposa el PSOE? La divergència existeix i està a la vista de tothom.

Avui, Joan Majó, que després tindrem a la tertúlia, escriu a "El País" que si el PSOE no respon a la visió d'aquella Espanya plural de la qual van parlar anys enrere Majó i Zapatero a Mataró, i el PSC, clau del futur, no aconsegueix que al PSOE s'acceptin les seves posicions sobre Catalunya, només ens queda la resignació o l'independentisme. Acaba Majó dient que tots dos camins són plens de frustracions i dificultats.

De moment, i quatre dies després del crit d'independència que retronava a Barcelona, els grups parlamentaris catalans han tancat la porta a la possibilitat de convocar un referèndum d'autodeterminació, després que el consell de garanties estatutàries va posar en dubte la legalitat de la consulta.

El rebuig de la mesa del Parlament a dues iniciatives legislatives populars en aquest sentit ha fet que Alfons López Tena i Uriel Bertran hagin dimitit dels seus càrrecs a Convergència i Esquerra Republicana, respectivament.

Avui comença a Madrid el debat sobre l'estat de la nació indissoluble, i els polítics catalans bramaran, s'indignaran i avisaran que alguna cosa s'està trencant entre Catalunya i Espanya. El problema arriba quan la trencadissa la tenim instal·lada a Catalunya.

Benvinguts a casa vostra.