La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

Avui és el dia. Aquest matí el govern central ha d'aprovar el decret llei que posa les bases de la nova reforma laboral. Una reforma profunda i dolorosa per fer més àgil el mercat i fer que els empresaris no s'ho pensin tant a l'hora de contractar nous treballadors, però amb Zapatero mai se sap.
La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"
El matí de Catalunya Ràdio

La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

Avui és el dia. Aquest matí el govern central ha d'aprovar el decret llei que posa les bases de la nova reforma laboral. Una reforma profunda i dolorosa per fer més àgil el mercat i fer que els empresaris no s'ho pensin tant a l'hora de contractar nous treballadors, però amb Zapatero mai se sap.
Actualitzat
Sempre ens havia dit que estava radicalment en contra de retallar els drets socials però ara Europa no li dóna altra sortida. Com vendre-ho a l'opinió pública, doncs?

A falta d'estratègia, sembla que la tàctica Zapatero passava per fer un projecte de llei i acceptar esmenes de diferents grups que anirien endurint les condicions de manera que el peatge no fos per als socialistes. Però a Zapatero ja l'han calat i ningú el deixarà aixecar-se de la taula sense que sigui ell qui pagui la factura que li toca.

Zapatero necessita set vots per convalidar el decret llei dimarts que ve al Congrés i aquí tampoc li surten els números.

O sigui que avui aprovarà un decret que es posarà a la maleta per ensenyar-lo a Brussel·les demà, que de moment no té garantits els suports per prosperar el dia 22.


Els sindicats estan a l'espera de saber com és el text definitiu del decret llei que aprovarà el Consell de Ministres per definir més clarament quina serà la seva estratègia de mobilitzacions.

De moment, conscients que les mesures les imposa la Unió Europea i que per més que bramin, Zapatero no hi pot fer més, la vaga general la fien per després de les vacances: el 29 de setembre, fent-la coincidir amb la jornada de protesta que a tot el continent ha convocat la Confederació Europea de Sindicats.

De manera que aquell dia el protagonisme no serà només per a la vaga d'Espanya sinó que la cosa quedarà camuflada entre les protestes de tot Europa.

Un cert oxigen sindical, doncs, per a Zapatero, de part d'uns sindicats que fiant tan tard la vaga, podrien viure la paradoxa de manifestar-se massivament quan potser en aquell moment estarà baixant l'atur.

De tota manera, de motius de queixa sempre n'hi ha, i si ja ens ha costat retallar 15.000 milions d'euros no previstos, la Comissió Europea va dir ahir que l'any que ve caldrà retallar-ne 7.500 més d'extres. Aquest és el joc: Els sindicats es queixen a Zapatero, quan saben que qui mana és Brussel·les, o sigui que poques coses podran canviar. I quan Brussel·les ens torna a exigir més sacrificis, Elena Salgado diu que la retallada addicional no és cosa de l'administració central sinó que caldrà imputar-la exclusivament a les comunitats autònomes.

Què faran els sindicats davant les noves retallades que han de venir?

Què farà el govern català davant la retallada que ha de venir?

Què farem els catalans?

De moment el dimarts 22 a més de convalidar el decret llei de la reforma laboral hi ha convocada una reunió del Pacte de Toledo. Les pensions ja són en el punt de mira.

Potser els jubilats s'organitzen més de pressa que els sindicats, contra la injustícia.

Benvinguts a casa vostra.