El matí de Catalunya Ràdio

La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

Bon dia, són les set i aquest és "El matí de Catalunya Ràdio". El rei Joan Carles és un home agraït. L'hi llegíem a la cara ahir quan sortia de l'Hospital Clínic i feia aquestes declaracions davant la premsa, els curiosos, els malalts i els familiars dels malalts que han vist alterat el seu dia a dia per la visita del monarca.

Actualitzat
La pressió de Madrid, molesta pel fet que no els triés a ells en els moments importants, va fer que Joan Carles de Borbó, involuntàriament, quedés malament amb els professionals de la sanitat que no operen ni a Catalunya ni a la capital d'Espanya, però al marge de l'anècdota, el que és innegable és que aquesta operació ha estat de pulmó pel rei, i d'imatge pels catalans.

Quan a Madrid bramen i al Tribunal Constitucional encara busquen unes tisores de podar més gegantines, no els deu haver passat per alt que el més alt representant dels espanyols, el més constitucional de tots, ens ha confiat la seva vida a cor obert. Esperem que en prenguin nota els jutges i que alhora recordin que el rei Joan Carles va referendar el nostre Estatut. Un text que no trenca Espanya, sinó que n'explica la diversitat i proclama la voluntat de Catalunya de seguir construint un projecte comú.

Esperem que també en prengui nota Zapatero, que avui al Congrés es pot carregar part del nostre lloat sistema sanitari si les retallades en despesa pública no s'apliquen amb justícia.

Catalunya fa molt de temps que fa els deures econòmics, racionalitzant recursos, rebent menys del que li toca, mentre el Madrid imperial d'Aguirre i Gallardón malbarata olímpicament. Mirem on s'ha disparat el deute i actuem en conseqüència. A veure si per una vegada s'imposa la justícia i no la política, perquè si avui rebem una galleda d'aigua freda amb les retallades pressupostàries, millor que ho deixem estar.

No cal que apuntem a l'alt tribunal, no cal que ens barallem entre nosaltres. Quan no hi ha voluntat política tots els papers són papers mullats. Quan no hi ha poder real, tots els governs són sucursalistes.

I si no, com justificarà Zapatero avui al Congrés que expliqués a Obama, abans que als espanyols, les mesures per retallar la despesa? On és la sobirania? Espanya és una nació?

Déu beneeixi els Estats Units d'Amèrica. "In God we trust". "Confiem en Déu". Això, i no una altra cosa, és el que es pot llegir a tots els bitllets d'un dòlar.

Benvinguts a casa vostra.




Anar al contingut