La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"
Com que és dijous i s'acosta el cap de setmana, ens posarem contemplatius i farem aquell exercici de nostàlgia de pensar en el que hauria pogut ser i no ha estat.
Poques eren les esperances que teníem en la trobada Zapatero-Rajoy d'ahir a La Moncloa, però us imagineu que la foto de l'encaixada de mans entre els dos líders espanyols s'hagués produït en sortir de la reunió i no en entrar-hi?
Us imagineu que el missatge, segurament sense somriures, hagués estat anunciar mesures dures, però immediates i assumibles, sota el paraigua de la responsabilitat i la necessitat de fer front al moment de crisi i d'atac especulatiu que vivim?
Us imagineu que els polítics grecs haguessin fet aquesta mateixa feina anys enrere i que avui no haguéssim de lamentar els tres morts d'ahir durant les protestes per veure's enfonsats econòmicament?
Us imagineu que el president Montilla hagués descobert la seva passió epistolar tres anys i mig enrere en comptes d'ara? Que totes les cartes que escriu al diari i a la societat civil per defensar l'Estatut i mirar d'aconseguir que el TC no jutgi el que el poble, el Parlament espanyol i el rei han ratificat, les hagués escrit abans?
Us imagineu que avui Rajoy, aquest gallec amb voluntat de governar-nos, quan es trobés amb Montilla li digués: "Mira, José, entre els uns i els altres hem portat això massa lluny. Per governar Espanya, l'hem d'acceptar tal com és. I ja que el Tribunal Constitucional no està a l'altura, retirem el recurs d'inconstitucionalitat si el Defensor del Poble i els del teu partit a Aragó i les Balears fan el mateix. No ens podem permetre l'hostilitat entre els pobles d'Espanya."
La realitat s'imposa, i avui Rajoy li repetirà a Montilla el que ja li va dir per telèfon: que el Tribunal Constitucional està legitimat per emetre sentència; Montilla continua enviant cartes i segueix sense tenir ningú que li respongui; el president grec, Karolos Papoulias, ha dit que el seu país està davant de l'abisme i que té dificultats per trobar les paraules adequades per expressar el dolor i la ira que sent, i la gran cimera de La Moncloa només va servir per subscriure l'ajuda a Grècia i marcar el calendari de la privatització de caixes.
Escoltant ahir Zapatero i Rajoy, ja no se sap què pensar. Contra pronòstic, Zapatero continua instal·lat en l'"España va bien" i Rajoy insisteix en el "No som Grècia, però... alerta". O sigui, que perquè aquests dos prohoms parlin d'aquesta manera realment estem fora de perill. Si no les paraules de Rajoy encara farien trontollar més la imatge exterior del país i la calma de Zapatero ens acabaria d'enfonsar.
I seríem nosaltres els que no trobaríem les paraules per expressar el dolor i la ira davant tanta irresponsabilitat.
Sovint la imaginació és més plaent que la realitat. Ja posats a imaginar, us imagineu que el Mallorca hagués guanyat ahir el partit?
El Reial no afluixa, i Madrid tampoc.
Benvinguts a casa vostra.
Us imagineu que el missatge, segurament sense somriures, hagués estat anunciar mesures dures, però immediates i assumibles, sota el paraigua de la responsabilitat i la necessitat de fer front al moment de crisi i d'atac especulatiu que vivim?
Us imagineu que els polítics grecs haguessin fet aquesta mateixa feina anys enrere i que avui no haguéssim de lamentar els tres morts d'ahir durant les protestes per veure's enfonsats econòmicament?
Us imagineu que el president Montilla hagués descobert la seva passió epistolar tres anys i mig enrere en comptes d'ara? Que totes les cartes que escriu al diari i a la societat civil per defensar l'Estatut i mirar d'aconseguir que el TC no jutgi el que el poble, el Parlament espanyol i el rei han ratificat, les hagués escrit abans?
Us imagineu que avui Rajoy, aquest gallec amb voluntat de governar-nos, quan es trobés amb Montilla li digués: "Mira, José, entre els uns i els altres hem portat això massa lluny. Per governar Espanya, l'hem d'acceptar tal com és. I ja que el Tribunal Constitucional no està a l'altura, retirem el recurs d'inconstitucionalitat si el Defensor del Poble i els del teu partit a Aragó i les Balears fan el mateix. No ens podem permetre l'hostilitat entre els pobles d'Espanya."
La realitat s'imposa, i avui Rajoy li repetirà a Montilla el que ja li va dir per telèfon: que el Tribunal Constitucional està legitimat per emetre sentència; Montilla continua enviant cartes i segueix sense tenir ningú que li respongui; el president grec, Karolos Papoulias, ha dit que el seu país està davant de l'abisme i que té dificultats per trobar les paraules adequades per expressar el dolor i la ira que sent, i la gran cimera de La Moncloa només va servir per subscriure l'ajuda a Grècia i marcar el calendari de la privatització de caixes.
Escoltant ahir Zapatero i Rajoy, ja no se sap què pensar. Contra pronòstic, Zapatero continua instal·lat en l'"España va bien" i Rajoy insisteix en el "No som Grècia, però... alerta". O sigui, que perquè aquests dos prohoms parlin d'aquesta manera realment estem fora de perill. Si no les paraules de Rajoy encara farien trontollar més la imatge exterior del país i la calma de Zapatero ens acabaria d'enfonsar.
I seríem nosaltres els que no trobaríem les paraules per expressar el dolor i la ira davant tanta irresponsabilitat.
Sovint la imaginació és més plaent que la realitat. Ja posats a imaginar, us imagineu que el Mallorca hagués guanyat ahir el partit?
El Reial no afluixa, i Madrid tampoc.
Benvinguts a casa vostra.
