La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

Divendres vam acabar el programa amb les paraules del conseller Castells, que, sense complexos, defensava la postura socialista catalana en defensa de l'Estatut per sobre de tot i de tothom.
La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"
El matí de Catalunya Ràdio

La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

Divendres vam acabar el programa amb les paraules del conseller Castells, que, sense complexos, defensava la postura socialista catalana en defensa de l'Estatut per sobre de tot i de tothom.
Actualitzat
Dissabte, aquestes decaracions eren a la portada de tots els diaris, per bé que alguns no en citaven la font. Què hi farem, no tothom entén la feina de la mateixa manera... El cas és que ja anem malament.

Que el socialisme català sigui sobirà i no sucursalista hauria de ser normal. I aquesta evidència no hauria de ser notícia, com tampoc la declaració del cap de campanya de Montilla, Jaume Collboni, a la SER descartant la presència de Zapatero a Catalunya durant les eleccions, ja que sembla que no va en la mateixa línia que Montilla.

El més sorprenent va arribar dissabte, quan entre Miquel Iceta i un comunicat del PSC ho aigualien, desmentien Collboni i tal dia farà un any.

A les vuit i alguns minuts en parlarem amb Francesc Vallès, el màxim responsable del PSC a Madrid, per saber on són avui.

La realitat és canviant, i sempre hi ha qui argumenta que la pau només és un descans entre dues guerres. Avui més que mai sembla que s'acaben les treves. També les polítiques, però especialment les econòmiques.

A Grècia s'han acabat els temps per a la lírica i ja noten l'olor de socarrim, especialment quan saben que per agafar l'extintor redemptor s'han de cremar sencers. Revoltes socials, retallades salarials, augments d'impostos...

Tres mesos sense creuar el foc han fet que ara les flames siguin colossals. Com diuen els castellans, tan aficionats als refranys: "Cuando veas las barbas de tu vecino afeitar, pon las tuyas a remojar..." O el que seria: "Zapatero a tus zapatos."

Els temps que arriben, més que d'incertesa són de penúria. No sabem quant valen les coses ni si les podrem pagar. Els volcans ens paren els avions i el petroli, tota l'activitat del golf de Mèxic. La natura tampoc ajuda en un context d'adversitat, i l'Expo de Xangai, per ser fidel a la representació del planeta, més que llums i nadons gegants hauria de mostrar depredació financera, drama social i molts interrogants a l'horitzó.

Això sí, no voldríem semblar apocalíptics, tot i que som conscients que avui us expliquem el que passa, no des de les millors condicions. Plou, és dilluns i el Madrid va guanyar a l'últim minut. Perdoneu les molèsties.

Benvinguts a casa vostra.