La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

Unes quantes reflexions sobre quatre notícies d'avui. La primera. El Tribunal de Comptes multa Unió Democràtica per una donació anònima il·legal. Va passar el 2006, quan el partit de Josep Antoni Duran i Lleida va rebre una donació molt superior als límits legals establerts aleshores, quan com a màxim els partits podien rebre anònimament fins a 60.000 euros. Unió en va rebre 196.000 i, tot i que diuen que no va ser una donació sinó quatre, el tribunal no ho considera prou acreditat.
La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"
El matí de Catalunya Ràdio

La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

Unes quantes reflexions sobre quatre notícies d'avui. La primera. El Tribunal de Comptes multa Unió Democràtica per una donació anònima il·legal. Va passar el 2006, quan el partit de Josep Antoni Duran i Lleida va rebre una donació molt superior als límits legals establerts aleshores, quan com a màxim els partits podien rebre anònimament fins a 60.000 euros. Unió en va rebre 196.000 i, tot i que diuen que no va ser una donació sinó quatre, el tribunal no ho considera prou acreditat.
La segona. El tripartit sol·licita la compareixença del conseller delegat de l'Institut Català de Finances, Miquel Salazar, perquè informi del crèdit de gairebé un milió d'euros concedit el 2003, quan manava CiU, al grup IMS. IMS ha estat notícia últimament per un possible finançament irregular d'Unió. Empreses d'aquest grup van pagar durant anys despeses del partit, empreses que utilitzaven factures falses per obtenir efectiu a través de línies de descompte.

La tercera. El PSOE i el PSC encara tenen un deute conjunt de 58 milions d'euros amb la banca segons el mateix Tribunal de Comptes. La banca ja els havia perdonat 40 milions, segons informa "El Mundo".

I la quarta. Millet va desviar dos milions d'euros dels convenis de l'Orfeó Català amb Ferrovial. Això ho vam saber ahir durant el judici laboral per la demanda d'acomiadament de l'antiga directora general del Palau, Rosa Garicano. Garciano assumeix que va inflar factures de manera que el seu acomiadament sembla més que procedent, però més enllà del fet que Millet és un lladre compulsiu i que no actuava sol, aquests quatre fets obren unes quantes preguntes.

Per què una empresa constructora es mostrava tan altruista amb el Palau?

Per què un grup d'empreses es mostrava tan generós amb un determinat partit polític?

Per què l'altruisme era en benefici d'una altra institució i no dels seus propis treballadors, si són tan bona gent?

Per què la banca condona deutes als partits polítics i no als particulars?

Què n'obtenen a canvi?

Tots els diners que desviava Millet, se'ls quedava ell?

Com que és divendres, us deixarem respirar el cap de setmana. Però la setmana que ve, la cosa ve forta.

Benvinguts a casa vostra.