El matí de Catalunya Ràdio

La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

Actualitzat


La realitat no només supera la ficció, sinó que la deixa en un lloc molt residual del relat històric del moment.

Hi ha un gran interès arreu a portar els Oscars de Hollywood a la primera plana de l'actualitat, però en el fons tot sabem que no és ni de llarg, el més rellevant del que passa avui al món. El triomf d'"El discurs del rei" ens interessava molt més fa 30 anys quan el feia Juan Carles de Borbó, la nit del 23-F.

El present, més que evasió, el que ens reclama és compromís. I ens porta al nord d'Àfrica.


La revolta no té aturador, ni hi ha territori que en pugui quedar al marge.

Després de Tunísia i Egipte, el Iemen, Bahrain, Oman, Algèria, el Marroc, Jordània i Líbia s'estan revoltant contra els seus règims. Dictadors que semblaven omnipotents fa unes setmanes, com Gaddafi, cada dia queden més empetitits per la força del poble. Ara, el dictador s'intenta aferrar al poder prometent 400 dòlars als caps de família i una pujada de salaris.

És una promesa sense cap futur. Gaddafi ja no marca la pauta. Gaddafi està a punt de ser només història.

Les forces opositores continuen guanyant terreny i han aconseguit posicions clau, com la ciutat de Zawiya, a tocar de Trípoli. Els Estats Units els donen suport. Una de les residències de Gaddafi ja ha caigut. Els petrolers esperen al límit dels territoris alliberats.

Milers de refugiats s'aglutinen a la frontera amb Tunísia, amb la por clavada a l'esquena. La revolta no hi entén, de fronteres.

A Tunísia, noves mobilitzacions han fet caure el primer ministre provisional, Mohamed Ganuchi, perquè no representa una ruptura clara amb el passat. Ara, al càrrec hi han posat un altre excolaborador de Ben Ali, que tampoc agrada.

A França també saben de què va, el que passa a una hora d'avió de la seva calma tensa. Sarkozy ha fet plegar Michèle Alliot-Marie, la ministra d'Exteriors, per la seva connivència amb el règim de Ben Ali, amb visites amicals i viatges pagats en helicòpter inclosos.

A l'estat espanyol, a partir d'aquesta setmana només podrem anar a 110 per hora per l'autopista, per reial decret. El petroli continua pujant. Les connivències històriques d'Europa i d'Amèrica amb aquests règims poden passar factura.

Ara hi ha dubtes sobre quina ha de ser la política: pels Estats Units ara el seu principal aliat és el rei de l'Aràbia Saudita, que ahir per cert ja prometia més ajudes socials per frenar els descontents, però l'administració Obama ara també aposta pel rei del Marroc.

A la Xina, un gran desplegament policial ha impedit una protesta convocada per internet. Algú coneix els límits de la revolta?

Temps de canvis. Revolució.

Benvinguts a casa vostra.
Anar al contingut