La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"
El matí de Catalunya Ràdio

La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

Després d'haver satisfet el pap dels especuladors amb una emissió de 3.000 milions de deute a cinc anys, pagant un interès altíssim de gairebé cinc punts, que tots notarem, l'economia espanyola tindrà una treva general, no pas permanent ni verificable, amb el relaxament dels anomenats mercats.

És a dir, que l'hipotètic rescat espanyol s'allunya i la urgència, però no la importància de la qüestió, també.

On hi ha urgència és al PSC. Quan falten quatre mesos per les eleccions i després d'haver sentit Miquel Iceta davant David Madí assegurar que Jordi Hereu seria el candidat del Partit Socialista a l'alcaldia de Barcelona, ahir Montserrat Tura va confirmar que ella es presenta a unes primàries i que cal veure qui guanyarà.

És evident que les enquestes dels socialistes a Barcelona els acosten al desastre. Com evident és que a Montserrat Tura, en els últims anys, més que promocionar-la l'han anat frenant.

Per què ara la filla de Can Pinyonaire de Mollet es vol presentar a Barcelona?

Tura és ambiciosa i llesta i sap calibrar les seves forces. Però la seva victòria contra Hereu no està clara: Si qui elabora la llista dels votants a les primàries és el carrer de Nicaragua pot tenir més opcions que si l'organitza la federació barcelonina del PSC que Hereu controla.

A Montserrat Tura estem segurs que el que li agradaria és governar Catalunya. Va demanar a Montilla públicament, quan encara no s'havia postulat, si volia ser candidat el 28 de novembre, perquè en cas de primàries ella s'hi presentaria.

I aleshores Tura no s'hi va atrevir, va dir que quan el president s'hi presenta ningú li ha de fer ombra. I quan passa amb l'alcalde, sí, senyora Tura?

Potser és l'últim tren amb possibilitats d'arribar a la plaça de Sant Jaume en aquests temps confusos. Tura va ser número dos de Montilla el 28-N, però quan Montilla va plegar no la van tenir en compte com a relleu; sap que al Congrés del Partit no li posarien les coses fàcils, però i a Barcelona?

Si desbanca Hereu, que no té les simpaties dels que es miren les enquestes a la cuina de Nicaragua, tindria opcions davant Trias a Barcelona, i des de la casa gran de la ciutat, creuar la plaça podria ser més fàcil. Pasqual Maragall n'és l'exemple.

O aquest és l'escenari, o és el d'una mort dolça, fruit del desengany intern dels últims anys, aixecant la bandera de l'obertura dels partits, revalorant i donant sentit a unes primàries.

Quan tot està tan devastat i algú des de terra aixeca la mà, un ja no sap si s'aixeca o s'acomiada. Ens ho haurà d'explicar.

Benvinguts a casa vostra.