La Policia estudia instal·lar càmeres en els cascos dels antidisturbis per gravar les càrregues
La Policia estudia instal·lar càmeres de vídeo en les unitats antiavalots per enregistrar la seva actuació i poder rebatre qualsevol dubte o acusació sobre l'actuació dels antidisturbis.
RedaccióActualitzat
Les imatges de les manifestacions del 25 i 26 de setembre a Madrid han posat en dubte l'actuació de la policia espanyola. Per evitar situacions com aquesta, el cos es planteja instal·lar càmeres al casc de les unitats antidisturbis que puguin bandejar qualsevol dubte sobre les decisions dels agents.
Segons informa l'agència Europa Press, citant fonts de la policia, la Unitat d'Intervenció Policial (UIP) podria incorporar càmeres de vídeo quan actuïn en una manifestació. S'està valorant diverses opcions, però sembla que la més viable seria posar-les als casc. També s'estudia si es podrien posar a les solapes de l'uniforme.
Les càmeres també es podrien col·locar en els vehicles policials, on s'establiria un dispositiu que gravés espais més amplis i que proporcionaria imatges més nítides i sense moviment. Segons sembla, la policia ja hauria fet algunes proves ens els centres d'entrenament.
Més seguretat i millor imatge
Les fonts consultades per Europa Press no amaguen que un dels objectius d'aquestes càmeres de vídeo seria aclarir els dubtes sobre l'actuació dels policies en les manifestacions. A més, serviria com un instrument per identificar les persones que tenen un comportament fora de la llei.
Ara la policia ja fa servir càmeres per enregistrar les manifestacions, però són càmeres de mà. El cos en té onze i les fa servir per gravar les seves actuacions. Les autoritats consideren, però, que amb les càmeres personals, els agents tindrien les mans lliures i s'obtindrien imatges més directes dels fets.
Aquesta idea ja es fa servir en altres països d'Europa i agrada als responsables policials. Tot i això, hi ha el dubte del cost econòmic que podria suposar en plena època de crisi. Ara per ara, no hi ha cap partida pressupostària específica per a aquesta proposta.
Què en diu la llei?
La legislació vigent també és un escull per a les càmeres personals. La llei estableix que els cossos i les forces de seguretat de l'estat podran enregistrar imatges només en casos excepcionals d'urgència màxima. La legislació marca que per obtenir imatges i sons amb càmeres de vídeo mòbils, cal donar compte en el termini de 72 hores, mitjançant un informe, al màxim responsable provincial de les Forces de Seguretat i a una Comissió presidida pel president del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Autònoma.
A més, l'any 2006 es va elaborar una instrucció sobre tractament de dades personals amb fins de vigilància a través de sistemes de càmeres o videocàmeres que estableix que s'ha de respectar el principi de proporcionalitat, donant preferència a altres mitjans menys intrusius a la intimitat.
Segons informa l'agència Europa Press, citant fonts de la policia, la Unitat d'Intervenció Policial (UIP) podria incorporar càmeres de vídeo quan actuïn en una manifestació. S'està valorant diverses opcions, però sembla que la més viable seria posar-les als casc. També s'estudia si es podrien posar a les solapes de l'uniforme.
Les càmeres també es podrien col·locar en els vehicles policials, on s'establiria un dispositiu que gravés espais més amplis i que proporcionaria imatges més nítides i sense moviment. Segons sembla, la policia ja hauria fet algunes proves ens els centres d'entrenament.
Més seguretat i millor imatge
Les fonts consultades per Europa Press no amaguen que un dels objectius d'aquestes càmeres de vídeo seria aclarir els dubtes sobre l'actuació dels policies en les manifestacions. A més, serviria com un instrument per identificar les persones que tenen un comportament fora de la llei.
Ara la policia ja fa servir càmeres per enregistrar les manifestacions, però són càmeres de mà. El cos en té onze i les fa servir per gravar les seves actuacions. Les autoritats consideren, però, que amb les càmeres personals, els agents tindrien les mans lliures i s'obtindrien imatges més directes dels fets.
Aquesta idea ja es fa servir en altres països d'Europa i agrada als responsables policials. Tot i això, hi ha el dubte del cost econòmic que podria suposar en plena època de crisi. Ara per ara, no hi ha cap partida pressupostària específica per a aquesta proposta.
Què en diu la llei?
La legislació vigent també és un escull per a les càmeres personals. La llei estableix que els cossos i les forces de seguretat de l'estat podran enregistrar imatges només en casos excepcionals d'urgència màxima. La legislació marca que per obtenir imatges i sons amb càmeres de vídeo mòbils, cal donar compte en el termini de 72 hores, mitjançant un informe, al màxim responsable provincial de les Forces de Seguretat i a una Comissió presidida pel president del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Autònoma.
A més, l'any 2006 es va elaborar una instrucció sobre tractament de dades personals amb fins de vigilància a través de sistemes de càmeres o videocàmeres que estableix que s'ha de respectar el principi de proporcionalitat, donant preferència a altres mitjans menys intrusius a la intimitat.
