La Plataforma per la Llengua alerta que la Paeria de Lleida farà un pas enrere en la defensa del català

La Plataforma per la Llengua alerta que la Paeria de Lleida farà un pas enrere en la defensa del català

La Plataforma per la Llengua alerta que la Paeria de Lleida farà un pas enrere en la defensa del català

ACN Lleida.-La Plataforma per la Llengua ha expressat la seva ''estupefacció'' per l'aprovació d'una moció al ple de l'Ajuntament de Lleida que, ''a la pràctica sol·licita que la senyalització de trànsit de la ciutat estigui escrita, almenys, en llengua castellana''. La moció ha tirat endavant aquest divendres amb els vots a favor dels grups municipals del PSC, al govern, el PPC i Ciutadans, grup que ha proposat el text i al qual el PSC ''li permet un protagonisme arran del seu pacte que reclama utilitzar el bilingüisme en les polítiques que emeti el consistori i posa en perill, fins i tot, l'ús del català dins de la pròpia Paeria''. L'ONG del català assegura que la moció es basa en un article de la llei de trànsit que estableix que les ''indicacions escrits dels senyals s'expressaran, almenys, en la llengua oficial de l'Estat''.

Aquest text ignora, segons la Plataforma, del tot l'article 138 del Reial decret 1428\/2003 sobre el Reglament de circulació que estableix que ''les indicacions escrites que s'incloguin o acompanyin els panells de senyalització de les vies públiques, i inscripcions, han de figurar en idioma castellà i, a més, en la llengua oficial de la comunitat autònoma reconeguda en el respectiu estatut d'autonomia, quan el senyal estigui ubicat en l'àmbit territorial d'aquesta comunitat''. Per tant, segons aquesta llei, atès que l'occità i el català són llengües reconegudes oficials a l'Estatut d'autonomia, la retolació hauria de ser trilingüe arreu; és a dir, si s'aplica estrictament la llei, tota la senyalització a Lleida hauria de ser en català, occità i castellà, segons la Plataforma per la Llengua.Malgrat això, l'entitat apunta que la Generalitat i els ens locals de Catalunya han volgut aplicar el mateix criteri que fan les comunitats autònomes de llengua pròpia castellana amb ús exclusiu de la llengua pròpia corresponent. Així, fan la senyalització en català o occità segons el territori, però no pas un ús trilingüe com preveu la llei espanyola per al cas català.Aquesta és també la política ''clarament majoritària'' dels ajuntaments governats pel PSC, segons la Plataforma, inclosos els grans ajuntaments de l'àrea metropolitana de Barcelona, que ara l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, vol modificar. D'altra banda, l'administració espanyola a Catalunya tampoc no aplica la llei. Fa la senyalització de carreteres en català i castellà, i no en occità, i en algunes senyalitzacions només en castellà.Segons la Plataforma, amb aquest fet s'ha vist una vegada més que les lleis estatals afavoreixen el castellà amb un ús impositiu arreu del territori espanyol i privilegis únics del monolingüisme allí on és llengua pròpia. La legislació espanyola no s'adequa als criteris de respecte de la realitat plurilingüe de l'Estat. En aquesta ocasió, la Paeria ''s'afegeix a trencar el consens a Catalunya, per fer seguidisme a una llei clarament injusta'', consideren des de la ONG del català.Finalment, Plataforma per la Llengua considera que amb l'aprovació de la moció, l'alcalde de la ciutat fa un pas enrere en la defensa de la normalització lingüística a què es va comprometre amb una reunió amb l'entitat el passat 29 de febrer.