La Plataforma en Defensa de l'Ebre adverteix els eurodiputats del perill que corre el Delta

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha traslladat a la delegació d'europarlamentaris que ha visitat aquest dilluns les Terres de l'Ebre els perills mediambientals de la regressió que pateix el Delta. La PDE ha alertat del risc en què estan les nombroses ajudes europees que s'han bolcat per preservar els seus ecosistemes amb el Pla Hidrològic de la conca de l'Ebre.

En una visita exprés, la delegació d'eurodiputats ha escoltat aquest dilluns la veu de diversos col·lectius del territori, que els havien emplaçat a comprovar "in situ" la regressió del Delta. Després de la visita, els eurodiputats faran un informe sobre la viabilitat del pla de conca aprovat pel govern en funcions del Partit Popular i si compleix la normativa comunitària. Si l'informe per al Comitè de Medi Ambient de la Comissió Europea és desfavorable, podria obrir un procediment d'infracció contra el govern espanyol.

El president de la comitiva, l'eslovac Pál Csáky, ha explicat que l'informe de recomanacions per a la Comissió Europea es farà d'aquí a un mes, tot i que ha recordat que la responsabilitat primera és de l'estat espanyol. A la delegació els han acompanyat cinc eurodiputats espanyol, entre els quals hi havia els catalans Ernest Urtasun i Javi López, però que no podran intervenir en la redacció del dictamen.

La delegació ha arribat al territori l'endemà de la històrica manifestació d'Amposta, en què 50.000 persones van demanar a Brussel·les que intervingui per modificar el pla hidrològic i garantir, així, un cabal ecològic que asseguri la sostenibilitat del delta de l'Ebre. Aquest dimarts, es reuniran amb el govern espanyol.

La marxa va arrencar darrera de l'emblemàtic nus de la Plataforma en Defensa del Riu i d'una pancarta on es podia llegir "L'Ebre sense cabals és la mort del Delta". En tot el recorregut, els manifestants van cridar consignes en defensa del riu com el ja conegut "Lo riu és vida, no al transvasament" o "Es nota, se sent, l'Ebre està present".

El portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, Manolo Tomàs, ha acusat el govern espanyol, i més concretament la ministra Isabel García Tejerina i l'exministre Miguel Arias Cañete, d'aprovar un Pla Hidrològic que només afavoreix grups especuladors. Tomas ha recordat que l'empresa pública que està darrera de la major part dels projectes de gestió de l'aigua a l'estat, Acuamed, està sota investigació per corrupció:

"Tota l'estructura del ministeri de Medi Ambient està sota sospita. El pla hidrològic de l'Ebre està fet d'esquena a les normatives europees, d'esquena al sentit comú i a la gent de les terres de l'Ebre".

Els organitzadors de la manifestació demanen al govern de la Generalitat que no afluixi en el seu suport a la gent de l'Ebre i que mantinguin una postura clara i definida en defensa de la supervivència del tram final del riu.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha qualificat el Pla Hidrològic Nacional d'"amenaça social" i ha assegurat que aquest projecte no seria possible en una Catalunya independent ja que l'Ebre seria un riu que travessaria dos estats de la Unió Europea.

Un pla aprovat pel govern en funcions

Després de 15 anys del primer intent del PP, ara el govern espanyol en funcions ha aprovat el nou Pla Hidrològic de la conca de l'Ebre.

El pla preveu 465.000 noves hectàrees de regadiu al milió que hi ha actualment i una cinquantena d'embassaments que, segons la Plataforma en Defensa de l'Ebre, reduiran les aportacions de sediments al riu. Asseguren que el cabal mínim de 3.000 hectòmetres cúbics d'aigua a l'any que preveu el pla posa en greu perill la supervivència del Delta.

El govern del PP ha fet cas omís de les reclamacions del territori per augmentar el cabal mínim del tram final del riu. La Generalitat, les comunitats de regants i la Plataforma en Defensa de l'Ebre havien pactat un cabal mínim d'entre 5.871 hectòmetres cúbics, en anys de sequera, i 9.907 hectòmetres cúbics. El pla que ara s'ha aprovat garanteix la meitat de la xifra mínima que demanava el territori.

El nou Pla Hidrològic sí que compta amb el suport dels regants de Lleida perquè garanteix l'aigua per als seus conreus.